lunes, febrero 26, 2007

Exàmens / Exámenes / Midterms

Us dec una disculpa a tota la gent que mira el meu blog gairebé cada dia en busca d'algun nou post i alguna nova aventura, però aquesta última setmana i mitja he anat de bòlid amb entrega de treballs i estudiant pels exàmens que tinc aquesta setmana. El dijous en tinc 3 de seguidets, sembla que s'hagin posat d'acord els profes cagun l'òstia. Avui tocava estudiar però resulta que havíem de fer un treball en grup per l'assignatura Computers in Management (un grup de 8) i al final havent de presentar demà el treball l'he hagut de fer gairebé tot jo avui... Molt divertit. Resulta que ara el Exchange Student és el que ha de treure les castanyes del foc als demés no et fot! Però bé al final ja he acabat i em rento les mans en aquest tema. De fet, tinc milions de coses per explicar. Tinc una llista amb tots els posts i les coses que us vull explicar però no tinc temps!! Us prometo que tornaré a escriure amb la asiduitat d'abans però els exàmens són els exàmens!!


Os debo una disculpa a toda la gente que mira mi blog casi cada día en busca de algún nuevo post y alguna nueva aventura, pero esta última semana y media he ido de culo con entrega de trabajos y estudiando para los exámenes que tengo esta semana. El jueves tengo 3 seguiditos, parece que se hayan puesto de acuerdo los profes cagon la ostia. Hoy tocaba estudiar pero resulta que teníamos que hacer un trabajo en grupo para la asignatura Computers in Management (un grupo de 8 personas) y al final teniendo que presentar mañana el trabajo lo he tenido que hacer casi todo yo hoy... muy divertido. Resulta que ahora el Exchange Student es el que saca las castañas del fuego a los demás no te jode! Pero bueno al final ya he acabado y me lavo las manos en este tema. De hecho, tengo millones de cosas que explicar. Tengo una lista con todos los posts y las cosas que os quiero explicar pero no tengo tiempo!! Os prometo que volveré a escribir con la asiduidad de antes pero los exámenes son los exámenes!!
I owe all of you who consistently follow my blog eagerly waiting for a new update or adventur an apology because this past week has been awful with all the assignments due and midterms to study for- it's been crazy. On Thursday I have 3 in a row! Seems like the professors all agreed that shit. Today we were supposed study, but it turns out that we had to do a group project for my Computers in Management class (an 8-man group) and because we have to present it tomorrow, I ended up having do most of it todaylotsa fun! Apparently, now the exchange student is the one that ends up covering everyone elses ass and doing the work! But anyways, I'm done and I can wipe my hands clean of it. Actually, I have tons more things to explain. I have a list of all the posts and the things that I want to tell you all, but I don't have time I promise that soon I'll write as ardently as before, but exams are exams.

viernes, febrero 23, 2007

Neu de debó / Nieve de verdad / Real snow

Ara ja fa uns dies que va començar a caure una nevada de debó, perquè el primer cop que va nevar gairebé no va quallar i als 2 dies ja no hi havia neu. Aquest cop si que n'hi ha!! Per algú de Barcelona com jo que només ha vist la neu de veritat un cop (quan vaig anar a fer Snow amb el Víctor, el Xavi, la Mònica i la Elo) que nevi al lloc on vius i que nevi tant és una experiència molt maca. Pel Dan per exemple és una cosa que ni fu ni fa perquè allà d'on ell és (Syracusse, a l'estat de Nova York molt al nord) tenen no se quantes "inches" de neu, que venen a ser uns 50 cm! Bé, la neu va deixar de ser maca quan va parar de nevar i va començar a ploure. Això va fer que el que havia estat neu es convertís en gel. Tota la neu que es pot veure a les fotos (excepte la primera foto, abans de ploure), no és pols, sino una completa pedra. Pero aquest no és el problema, el problema és que amb el fred que fa (-15 de mitja) s'ha congelat tota l'aigua i el carrer és com una pista de patinatge (foto 2). És bastant perillós i s'ha d'anar amb compte. És una odisea saber a on trepitjar quan vas pel carrer. Per ara encara no he caigut i que segueixi així!!

Hi ha més fotos més abaix

Jo al jardí de davant de casa


Ahora ya hace unos días que empezó a caer una nevada de verdad, porque la primera vez que nevó casi no cuajó y a los 2 días ya no había nieve. Esta vez si que hay!! Para alguien de Barcelona como yo que sólo ha visto la nieve de verdad una vez (cuando fui a hacer Snow con Víctor, Xavi, Mònica y Elo) que nieve en el lugar dónde vives y que nieve tanto es una experiencia muy guapa. Para Dan por ejemplo es una cosa que ni fu ni fa porque allí de donde él es (Syracusse, en el estado de Nueva York muy al norte) tienen no se cuántas "inches" de nieve, que vienen a ser unos 50 cm! Bueno, la nieve dejó de ser bonita cuando paró de nevar y empezó a llover. Esto hizo que lo que había sido nieve se convirtiera en hielo. Toda la nieve que se puede ver en las fotos (excepto en la primera foto, antes de llover), no es polvo, sino una completa piedra. Pero ese no es el problema, el problema es que con el frío que hace (-15 de media) se ha congelado todo el agua y la calle es como una pista de patinaje (foto 2). Es bastante peligroso y se ha de ir con cuidado. Es una odisea saber donde pisar y donde no cuando vas por la calle. Por ahora todavía no me he caído y que siga así!!


Foto 1: Yo en el jardín delante de casa


Foto 2: Toda la calle helada camino de la uni. Delante, esforzándose por no caerse: Fran, Fer y Julen


Foto 3: Vistas de Boston College al atardecer



Tot el carrer gelat camí de la uni. Davant, esforçant-se per no caure: Fran, Fer i Julen


Some days ago it started snowing properly, because the first time that it snowed it didn't even settle and after two days there was no snow at all. This time there is a lot !! For someone from Barcelona, like me, who has only seen snow once (when I went snowboarding with Víctor, Xavi, Mònica and Elo, friends fromcollege in Barcelona), It is such a wonderful experience when it snows as much as it did, where I live. Dan for instance, doesn't care at allabout snow because where he's from (Syracuse, north of NY state) they often get I don't know how many inches of snow, probably about like 50 cm! Well, the snow stopped being so exciting when it stopped snowing and started raining. Thatmade the snow turn into ice. All the snow you can see in the pictures (other than in the first picture), is not dust snow but rather rock hard ice. That is not the biggest problem though, the problem arises when you have this cold weather (-15 degrees on average) and all the water on the streets freezes and becomes like a massive ice-skating rink (picture 2). It's wicked hazardous and you have to be really careful not to slip. It's a big deal to know where to step and where not to when walking down the street. I haven't fallen down yet, and let's hope to keep it that way!!


Picture 1: Me on my house's front lawn


Picture 2: The frozen street on our way to class. Ahead, struggling not to slip:Fran, Fer and Julen


Picture 3: Views of Boston College Campus at dusk


Vistes del Campus del Boston College al capvespre

martes, febrero 20, 2007

Setmana carregada / Semana cargada / Overloaded week

Setmaneta carregada la que em ve a sobre! Després d'un cap de setmana ple de deures de la uni, comença una setmana de barreja entre deures i treballs i esdeveniments a on anar. Per començar, les lligues universitàries d'hockey i bàsket s'estàn acabant per tant s'havia d'apretar com fos per anar als partits finals per tal de no perdre's el fantàstic ambient que es crea al Conte Forum, el pavelló on juga el Boston College (excepte pel futbol americà que es juga a l'Alumni Stadium). Encara no hi he assistit però m'han explicat que s'hi forma una pitjor que a la NBA. De fet les entrades pels últims tres partits de bàsket estaven esgotades fa setmanes, però el Beto i jo hem comprat un parell de reventa per internet (quin forofo del bàsket m'estic tornant eh?) per $50, que al cap i a la fi no ens han sortit tant cares, ja que es venien entre $200 i $300... i això per equips universitaris!! El dissabte, a l'hora que feien l'All Star, aquí ningú el veia perquè jugava BC (primer de la lliga oeeeee!) contra North Carolina (l'equip d'on va sortir Michael Jordan). BC va perdre per 5 però que hi farem, vam sortir de festa igual jeje (per cert, els partits són tots televisats).

Bé al que anava, el dijous a les 19.00 tenim Hockey, el dissabte a la 13.00 l'últim partit de bàsket de la lliga i el diumenge a les 19.30 me'n vaig a veure el musical Cats al Boston Opera House! Diuen que és molt bo, o fins i tot el millor (Maria Asunción dixit) així que haurem d'anar a comprovar-ho!! Aquí us deixo les entrades per si voleu imprimir-les i venir amb mi, va!




Semanita cargada la que me viene encima! Tras un fin de semana lleno de deberes de la uni, empieza una semana de mezcla entre deberes y trabajos y eventos donde ir. Para empezar, las ligas universitarias de hockey y basket se están acabando por lo tanto se tenía que apretar como fuera para ir a los partidos finales para no perderse el fantástico ambiente que se crea al Conte Forum, el pabellón dónde juega el Boston College (excepto para el fútbol americano que se juega al Alumni Stadium). Todavía no he asistido pero me han explicado que se forma una peor que en la NBA. De hecho las entradas para los últimos tres partidos de basket estaban agotadas hace semanas, pero Beto y yo hemos comprado un par de reventa por internet (qué forofo del basket me estoy volviendo eh?) por $50, que al fin y al cabo no nos han salido tanto caras, ya que se vendían entre $200 y $300... y esto por equipos universitarios!! El sábado, a la hora que hacían el All Star, aquí nadie lo estaba viendo porque jugaba BC (primero de la liga oeeeee!) contra North Carolina (el equipo de dónde salió Michael Jordan). BC perdió por 5 pero que le vamos a hacer, salimos de fiesta igual jeje (por cierto, los partidos son todos televisados).

Bueno a lo que iba, el jueves a las 19.00 tenemos Hockey, el sábado a las 13.00 el último partido de basket de la liga y el domingo a las 19.30 me voy a ver el musical Cats al Boston Opera House! Dicen que es muy bueno, o incluso el mejor (Maria Asunción dixit) así que tendremos que ir a comprobarlo!! Aquí os dejo las entradas por si quereis imprimirlas y venir conmigo, va!


Overloaded week coming up! After a weekend full of assignments and papers, a busy week lies ahead between homework and sporting events to go to. As a starter, the college hockey and basketball leagues are coming to an end, so we had to do whatever we could to get a ticket to go to the last few games, IN order to make sure we didn't miss the amazing atmosphere that is felt at Conte Forum, which hosts both BC’s hockey rink and basketball court, (not the football stadium which is called alumni stadium). I still haven't been there, but I've been told that what goes on there is worse than NBA games. Actually, the tickets for the last three basketball games have been sold out for weeks, but Beto and I have bought a couple of them from scalpers on-line (what a huge basketball fan I am becoming huh?) for $50, which in the end is not that expensive consider other tickets were going for $200 and $300... and this is only for college teams!! Last saturday, no one here was watching the All Stars game because the BC (who’s first in the league yeahhh!!) VS. North Carolina game (Michael Jordan's former college team) was on at the same time. BC lost by 5 but what can we do, we went out anyway hehe (by the way, all the games are on TV!!).

Well, getting to the point, we have the Hockey game on Thursday at 7.00 pm, the last Basketball game of the league on Saturday at 1.00 pm, and on Sunday at 7.30 pm we're going to see the musical "Cats" at the Boston Opera House! I've been told that IT is a really good one, possibly the best one (Maria Asunción dixit) so we better go and check it out!! Here I leave you some tickets in case you decide to print them and come with me, come on!

viernes, febrero 16, 2007

Sobre el blog / About the blog

Hola a tots i gràcies per llegir el blog!!

Arribats a aquest punt de l'estada a Boston (un més i una setmana), m'agradaria aclarir un parell de coses sobre el blog:

1- Per norma general totes les fotos del blog es poden veure a tamany complert només clicant-hi a sobre. Per un error que vaig tenir al principi, a la majoria d'elles no es permetia aquesta opció. Gràcies a l'ajuda de la Sheila, he fet una repassada al blog de dalt a baix i ja ho he pogut sol·lucionar així que si algú vol engrandir una foto per veure-la millor ja ho pot fer només fent-hi un clic.
2- Des de fa pocs dies estic intentant afegir-hi la traducció en anglès que ja ha començat en els primers posts i els últims. Serà un procés una mica lent perquè és tot manual i es necessita una eternitat per fer totes aquestes traduccions. En principi va dedicat a aquelles persones que no entenen ni el català ni el castellà, però també per gent com en Jordi Prats que li agrada practicar l'anglès mentre llegeix el blog. T'agraeixo que li facis una ullada nen! Aquesta part és possible amb l'inestimable ajut de la Jess que m'ajuda a pulir-ho.
3- Poc a poc estic intentant personalitzar-lo una mica però costa molt canviar les estructures predeterminades de la "plantilla". Prometo que deseguida es veurà un disseny molt més personal amb més links i accesos directes per trobar temes més ràpidament.

Com molta gent ja m'ha demanat, intentaré sortir una mica més a les fotos perquè pogueu corrovorar que no estic a Barcelona baixant-me-les d'internet. És dificil portar la càmera i sortir a moltes fotos!!! Ho intento ho prometo.

Els comentaris que hem feu són la part que més m'agrada. M'encanten i em fan sentir com si estigués amb tots vosaltres, però sisplau signeu-los perquè si no no se qui sou! Alguns me'ls puc imaginar però tampoc n'estic segur. Dit això m'agradaria saber qui és:
- Rompepiernas
- MiniJoe Skunk Power (aquests dos ja se que sou d'Skunk totpoderós però qui sou!)
- Cibervic
- Mamografo... Comentari extra pel tal mamógrafo... Perquè em vas enganxar 5000 linees d'un treball sobre el matrimoni a Espanya al post Celtics-Lakers?? Estic intrigadísim per saber a qui se li va tant la castanya...

Sobre com penjar comentaris, només s'ha de clicar a "comentarios" just a sota de cada post. Un cop aquí, escriure el comentari que sigui i clicar "Otros" on pregunta per la identitat i posar el vostre nom. D'aquesta manera deixa posar qualsevol nom i per mi resulta molt millor que "anónimo" encara que després poseu el nom al mateix missatge. Aquí ho tens Pere! Que ja m'ha comentat la Rocío que en volies posar algún! Us agraeixo molt que mireu el blog de tant en quant des de Caixa Catalunya!

Bé, dit tot això, agrair enormement als TOP: el Valen, la Elo, el David, la Àngela, la Ana Guti i sobretot els meus pares i el meu germà que tenen el rècord de visites i comentaris! (entre molts d'altres a qui també agraeixo enormement)

Tots aquells que el llegiu i no deixeu comentaris molt agraït també però no puc posar el vostre nom perquè no em queda constància!
Agrair també en general les 657 visites que he tingut el que va de més de febrer amb més de 1800 pàgines vistes, i en concret a persones que suposo que no conec que em visiten repetidament des de llocs com:

- San Sebastián de la Gomera
- Bell Lloch
- Sant Pere de Ribes
- Nonantum (USA)
- Wellesley Hills (USA)
- Beijing (Xina)

Us animo també a posar comentaris!

A tots moltes gràcies!!!!



Hola a todos y gracias por leer el blog!!

Llegados a este punto de la estancia a Boston (un més y una semana), me gustaría aclarar un par de cosas sobre el blog:

1- Por norma general todas las fotos del blog se pueden ver a tamaño completo sólo clicando encima. Por un error que tuve al principio, en la mayoría de ellas no se permitía esta opción. Gracias a la ayuda de Sheila, he hecho una repasada de arriba abajo al blog y ya lo he podido solucionar así que si alguien quiere agrandar una foto para verla mejor ya lo puede hacer sólo haciendo un clic.
2- Desde hace pocos días estoy intentando añadir la traducción en inglés que ya ha empezado en los primeros posts y los últimos. Será un proceso algo lento porque es todo manual y se necesita una eternidad para hacer todas estas traducciones. En principio va dedicado a aquellas personas que no entienden ni el catalán ni el castellano, pero también para gente como Jordi Prats que le gusta practicar el inglés mientras lee el blog. Te agradezco que le eches un ojo! Esta parte es posible con la inestimable ayuda de Jess que me ayuda a pulirlo.
3- Poco a poco estoy intentando personalizarlo algo pero cuesta mucho cambiar las estructuras predeterminadas de la plantilla. Prometo que enseguida se verá un diseño más personal con más links y accesos directos para encontrar temas más rápidamente.

Como mucha gente ya me ha pedido, intentaré salir algo más en las fotos para que podais corrovorar que no estoy en Barcelona bajándomelas de internet. Es dificil llevar la cámara y salir en muchas fotos!!! Lo intento lo prometo.

Los comentarios que me haceis son la parte que más me gusta. Me encantan y me hacen sentir como si estuviera con todos vosotros, pero porfavor firmadlos porque si no no se quien sois! Algunos me los puedo imaginar pero tampoco estoy seguro. Dicho esto, me gustaría saber quién son:
- Rompepiernas
- MiniJoe Skunk Power (estos dos ya se que sois de Skunk todopoderoso pero quien sois!)
- Cibervic
- Mamografo... Comentario extra para el tal mamógrafo... Porque me pagaste 5000 líneas de un trabajo sobre el matrimonio en España en el post Celtics-Lakers?? Estoy intrigadísimo por saber a quien se le va tanto la castaña...

Sobre como colgar comentarios, sólo se tiene que clicar a "comentarios" justo debajo de cada post. Una vez aquí, escribir el comentario que sea y clicar "Otros" donde pregunta por la identidad y poned vuestro nombre. De este modo deja poner cualquier nombre y para mí resulta mucho mejor que "anónimo" aunque después pongais el nombre al mismo mensaje. Aquí lo tienes Pere! Que ya me ha comentado Rocío que querías poner alguno! Os agradezco mucho que mireis el blog de tanto en cuanto desde Caixa Catalunya!

Bueno, dicho todo esto, agradecer enormemente a los TOP: Valen, Elo, David, Ángela, Ana Guti y sobre todo mis padres y mi hermano que tienen el récord de visitas y comentarios! (entre muchos otros a quienes también agradezco enormemente)

Todos aquellos que lo leéis y no dejáis comentarios muy agradecido también pero no puedo poner vuestro nombre porque no me queda constancia! Agradecer también en general las 657 visitas que he tenido lo que va de més de febrero con más de 1800 páginas vistas, y en concreto a personas que supongo que no conozco que me visitan repetidamente desde lugares cómo:
- San Sebastián de la Gomera
- Bell Lloch
- Sant Pere de Ribes
- Nonantum (USA)
- Wellesley Hills (USA)
- Beijing (China)

Os animo también a poner comentarios!

A todos muchas gracias!!!!



Hi everyone and thanks for reading the blog!!

At this point of my Boston experience (a month and a week) I would like to clarify a couple of things about the Blog:

1- In general you are able to see all the pictures full size by only clicking on them. Because of a mistake that I had at the very beginning, this option was not available. Thanks to Sheila's help, I've been able to check the blog completely and to solve the problems, so if someone wants to enlarge a picture in order to see it properly, he/she can already do it just by clicking on it.
2- I've been trying to add the English translation to the posts lately, but have only done it for the last and first posts. It will be a long and slow process because everything is manual and it takes ages to get all the translations done. Primarily it goes to all those people who don't understand neither Catalan nor Spanish, but also for people like Jordi Prats who likes practicing English for fun while reading the blog. I really apreciate that you browse here sometimes! This part is only possible with the help of Jess who is helping me polish it up.
3- I'm trying to personalize it little by little, but it's a bit difficult to change the already predefined structures of the template. I promise that you'll SOON see a much more personalized design with more links and direct accesses to find topics faster.

As lots of people have already told me, I'll try to be in the pictures more so you can make sure I'm not in Barcelona downloading them from the internet. It is difficult to carry the camera and be in the pictures at the same time!!! I'll try I promise.

My favourite part are the comments that all of you make. I love them and they make me feel as if I was with all of you guys, but please, sign them otherwise I don't know who you are!!
Some I can imagine but I'm never 100% sure. Having said that, I'd like to know who these people are:
- Rompepiernas
- MiniJoe Skunk Power (these two, I know you are from Skunk almighty but how exactly are you!)
- Cibervic
- Mamografo... Extra comment for the so-called mamógrafo... Why did you paste 5000 lines from a paper about the marriage in Spain on the Celtics-Lakers post?? I'm really intrigued to know who is so nuts...

A note about how to upload comments, you only have to click on "comentarios/comments" just underneath every post. Once you are there, write what you want and click "Others/Otros." when asked for your identity and just put your name down. This way, it will let you write any name and it turns out to be much easier than "anonymous" for me even though you say your name on the message. There you are Pere! Rocío already told me that you wanted to upload some comments! I really appreciate that you check the blog from time to time from Caixa Catalunya!

Well, after all this said, I'd like to greatly thank the TOPS: Valen, Elo, David, Ángela, Ana Guti and above all my parents and brother who have the record of visits and comments! (among a lot more who I also truly thank)

I'm really thankful too, to all of those who read it and don't leave comments but I can not say your name because I don't know who you are! Also I wanted to thank, in general, the 657 visits that I've had so far in the month of February with more than 1800 pages seen, and concretely to those people who I guess I don't know who visit me repeatedly from places like:
- San Sebastián de la Gomera (Canarias/Spain)
- Bell Lloch (Spain)
- Sant Pere de Ribes (Spain)
- Nonantum (USA)
- Wellesley Hills (USA)
- Beijing (China)

I encourage you to leave comments too!

THANK YOU ALL very much!!!!

Alejandro Sanz

L'altre dia estava mirant a una pàgina d'internet que es diu "ticket master", on venen entrades per tots els espectacles que hi ha als Estats Units. Estava buscant tickets per coses per aquí per Boston, per veure qui venia a cantar si hi havia algún espectacle especial. De sobte vaig pensar, òstia, mira que si vingués Alejandro Sanz a Boston i pugués comprar-me una entrada?? Però mirant mirant, vaig veure que aquí no vindria perquè no es una gran comunitat latina la que hi ha aquí... però... a Miami i a Nova York...? Allà si que n'hi ha i jo havia sentit que hi feia concerts, i que a més són multitudinaris. Més em val estar a Miami el día 30 de juny perquè m'he comprat una entrada pel concert al American Airlines Arena!!!!!! OEEEEE!!! Em fa moltíssima il·lusió, i a pesar de que suposo que hi aniré sol (cosa que no m'entusiasma) segur que m'ho passaré de puta mare. A qui no li agradi Alejandro Sanz, no ho sentirà igual que jo, però bé, imagineu al vostre grup o cantant preferit, a qui teniu la oportunitat de veure una vegada cada 3 o 4 anys (normalment) i que teniu la oportunitat d'anar a veure a Miami!!! A mi em sona de puta mare. I espereu que el dia 5 de juliol canta al Madison Square Garden de Nova York... que no se'm creuin els cables!

Pantalla de confirmación de la reserva


El otro día estaba mirando en una página de internet que se llama "ticket master", donde venden entradas para todos los espectáculos que hay a los Estados Unidos. Estaba buscando tickets para cosas por aquí por Boston, por ver quien venía a cantar o si había algún espectáculo especial. De pronto pensé, ostia, mira que si viniera Alejandro Sanz a Boston y pudiese comprarme una entrada?? Pero mirando mirando, vi que aquí no iba a venir porque no es una gran comunidad latina la que hay aquí... pero... en Miami y en Nueva York...? Allí si que hay y yo había oido que hacía conciertos, y que además son multitudinarios. En resumen, que más me vale estar en Miami el día 30 de junio porque me he comprado una entrada para el concierto al American Airlines Arena!!!!!! OEEEEE!!! Me hace muchísima ilusión, y a pesar de que supongo que iré solo (cosa que no me entusiasma) seguro que me lo pasaré de puta madre. A quien no le guste Alejandro Sanz, no lo sentirá igual que yo, pero bueno, imaginad a vuestro grupo o cantante preferido, a quien tenéis la oportunidad de ver una vez cada 3 o 4 años (normalmente) y que tenéis la oportunidad de ir a verlo en Miami!!! A mí me suena de puta madre. Y esperaos que el día 5 de julio canta en el Madison Square Garden de Nueva York... que no se me crucen los cables!


The other day I was checking a website called "ticket master" where you can buy tickets for any show or concert within the United States. I was looking to see if anyone interesting was coming to boston for a concert or just a special show. All of a sudden I thought, hell, what if Alejandro Sanz (my favourite Spanish singer) were to come to Boston and I could buy a ticket for his gig? But after a while checking I realized that he wasn't going to come here because the Latin community isn’t that big in Boston... but... I thought, what about Miami and New York? I had heard that he gives concerts down there and that they are always crowded. Summing up, I better be in Miami on June 30th because I bought a ticket for the American Airlines Arena concert!!! YAYYYYYY!!!!!!!! I can't wait, even if I know I'll be going by myself (not very thrilling), I'm sure I'm gonna have a hell of a time! For those who don’t like or don’t know Alejandro Sanz, they probably can’t feel or understand how I feel about this. Just picture your favourite band or singer, whom you have the chance to see just once every 3 or 4 years (normally) and now you have the chance to see them in concert in Miami!!! Sounds amazing to me!!! You never know, I might end up buying a ticket for the gig in NY too!

Picture: Booking confirmation screen

martes, febrero 13, 2007

Comedy Club

El dissabte ja pensava que no faria res de profit i anava a seure a la meva cadira davant de l'ordinador com ve sent habitual quan arriba la nit, per fer deures de la uni o escriure alguna cosa aquí al blog, però de nou va sortir un altre pla inesperat de la spanish crowd. Perquè no anem al comedy club? I jo pensava, de que va això del comedy club? Ja ho vaig entendre quan vaig aribar al lloc. Era la planta sòtan d'un bar del centre ple de tauletes on seiem tots de cara a l'escenari; molt peculiar. Sabeu aquells llocs que surten a les pel·lícules on surt un negre prim amb ulleres i el cabell afro i comença a riure de les coses de la gent del públic, tipus la peli del profesor chiflado del Eddie Murphy? Doncs exactament igual. De fet, aquí sortien diversos humoristes alguns d'ells molt bons i explicaven històries, encara que alguns es basaven en fer gràcia ficant-se amb la gent. La majoria que ho feien així ho feien d'una manera prou simpàtica i eren molt bons. El primer que va sortir d'aquest estil va ser el negre aquest que us deia, que va resultar ser prou divertit (encara que una mica fill de puta a les seves bromes) i el primer d'una bona llista de tios que preguntaven... i vosaltres d'on sou... Spain, responiem nosaltres, i ja la teníem liada. Se centraven en nosaltres tota la nit. Vosaltres a Espanya això i allò altre... i ens tractaven de mariques no se perquè (sabríen que havia anat al ballet...?), i se'n anaven cap a un altre taula a preguntar i tornaven "no creieu que m'he oblidat de vosaltres!" Va ser molt molt divertit, sobretot l'últim tio que va sortir que va estar una bona estona i que és qui està a la foto. Era boníssim aquest, i era de l'estil de preguntar a la gent i interactuar amb ells. Em va sorprendre la seva inteligència (en general de tots) per arribar sense guió i treure tan bones bromes i tan ràpid. Vaig sortir molt molt content d'aquest lloc i molt desfogat de tant riure, a més vaig entendre la gran majoria, cosa que no creia que anés a passar! Hi tornarem també!

PD. La foto la vaig prendre per sota del braç del Beto perquè no volia que em veiessin i comencessin a fer excessives bromes en la meva contra!


El sábado ya pensaba que no haría nada de provecho e iba a sentarme en mi silla delante del ordenador como viene siendo habitual cuando llega la noche, para hacer deberes de la uni o escribir algo aquí en el blog, pero de nuevo salió otro plan inesperado de la spanish crowd. Porque no vamos al comedy club? Y yo pensaba, de que va esto del comedy club? Ya lo entendí cuando llegué al sitio. Era la planta sótano de un bar del centro lleno de mesitas dónde nos sentamos todos de cara al escenario; muy peculiar. Sabéis aquellos lugares que salen en las películas dónde sale un negro delgado con gafas y el pelo a lo afro y empieza a reirse de las cosas de la gente del público, tipo la peli del profesor chiflado del Eddie Murphy? Pues exactamente igual. De hecho, aquí salían varios humoristas algunos de ellos muy buenos y explicaban historias, aunque algunos se basaban en hacer gracia metiéndose con la gente. La mayoría que lo hacían así lo hacían de una manera lo suficiente simpática y eran muy buenos. El primero que salió de este estilo fue el negro este que os decía, que resultó ser bastante divertido (aunque un poco hijo de puta en sus bromas) y el primero de una buena lista de tios que preguntaban... y vosotros de dónde sois... Spain, respondíamos nosotros, y ya la teníamos liada. Se centraban en nosotros toda la noche. Vosotros en España esto y lo otro... y nos trataban de maricas no sé porque (sabrían que había ido al ballet...?), y se iban hacia otro mesa a preguntar y volvían "no creais que me he olvidado de vosotros!" fue muy muy divertido, sobre todo el último tio que salió que estuvo un buen rato y que es quien está en la foto. Era buenísimo éste, y era del estilo de preguntar a la gente e interactuar con ellos. Me sorprendió su inteligencia (en general de todos) por llegar sin guión y sacar tan buenas bromas y tan rápido. Salí muy muy contento de este lugar y muy desahogado de tanta risa, además entendí la gran mayoría, cosa que no creía que fuera a pasar!

PD. La foto la tomé por debajo del brazo de Beto porque no quería que me vieran y empezarán a hacer excesivas bromas en mi contra!

The American Parties' problems...

El divendres mateix del ballet al tornar a casa ja es veia venir la que se'ns venia a sobre. 2 kegs a la cuina. Una keg és un barril de cervesa com els que s'utilitzen als bars per la cervesa de tirador, però més grans, o com a mínim crec que més grans dels que jo utilitzava quan treballava al "Nos Vemos". Un keg són 58 litres de cervesa... en conseqüència dos kegs són? Sí molt bé, 58 litres si l'altre està buit, però normalment són 116 litres de cervesa. Com ja haureu suposat, aquí es veu prou cervesa per fer-te una banyera sencera. Això què suposa, doncs gent borratxa com cubes i fent molt s'escàndol, durant hores intempestives, la música molt alta i la "spanish house in trouble" és a dir, mal rotllo. Fa un parell de setmanes va venir la policia :) i ens va tancar el garito perquè es veu que fèiem massa soroll. Gràcies a Deu que no van entrar a la casa i van començar a demanar IDs (DNIs) perquè si no allà no s'escapa més que jo i un parell més ( la majoria d'edat i per tant l'edat legal de consumir alcohol són els 21). La veritat és que aquella va ser una festa excessivament gran. Hi havia més de 130 persones a casa... sense exagerar i jo crec que n'hi havia més (en tinc proves en forma de video). De fet el poli va mirar i va dir... "quanta gent hi ha aquí????", i jo "...yes, Mr. officer, of course Mr. officer, sure Mr. officer..." jejeje, quina experiència més divertida ara que han passat els dies. En aquell moment igual em vaig veure amb un mono taronja a Guantanamo...

El cas és que aquesta setmana també es va liar una bona festa però no tant gran com la del altre cop, i tot i creure que no fèiem gaire soroll i controlar la música a les 8 del matí teníem una veïna trucant a la porta (quines hores són aquestes de molestar??? jejejeje) que molt amablement ens va deixar una nota, de la que per altra banda suposo que té tota la raó. Aquí us la deixo per que la veieu (traduïda més abaix), amb el consens de tots els habitants de la casa de tu vida, que no es tornarà a repetir una festa com a mínim fins la de comiat. Anem a destruir altres cases!!!!


Dan con la famosa nota (clicar para agrandar)

El viernes mismo del ballet al volver a casa ya se veía venir la que se nos venía encima. 2 kegs en la cocina. Una keg es un barril de cerveza como los que se utilizan en los bares para la cerveza de tirador, pero más grandes, o como mínimo creo que más grandes de los que yo utilizaba cuando trabajaba en el "Nos Vemos". Un keg son 58 litros de cerveza... en consecuencia dos kegs son? Sí muy bien, 58 litros si el otro está vacío, pero normalmente son 116 litros de cerveza. Como ya habréis supuesto, aquí se bebe la suficiente cerveza para poder hacerte una bañera entera. Esto qué supone, pues gente borracha como cubas y haciendo mucho escándalo, durante horas intempestivas, la música muy alta y la "spanish house in trouble" es decir, mal rollo. Hace un par de semanas vino la policía :) y nos cerró el garito porque se ve que hacíamos demasiado ruido. Gracias a Dios que no entraron en la casa y empezaron a pedir IDs (DNIs) porque si no ahí no se escapa más que yo y un par más (la mayoría de edad y por lo tanto la edad legal de consumir alcohol son los 21). La verdad es que aquella fue una fiesta excesivamente grande. Había más de 130 personas en casa... sin exagerar y yo creo que había más (tengo pruebas en forma de vídeo). De hecho un poli miró y dijo... "cuánta gente hay aquí????", y yo "...yes, Mr. officer, of course Mr. officer, sure Mr. officer..." jejeje, qué experiencia más divertida ahora que han pasado los días. En aquel momento igual me vi con uno mono naranja en Guantanamo...

El caso es que esta semana también se lió una buena fiesta pero no tan grande como la de la otra vez, y a pesar de creer que no hacíamos demasiado ruido y controlar la música a las 8 de la mañana teníamos una vecina llamando a la puerta (qué horas son esas de molestar??? jejejeje) que muy amablemente nos dejó una nota, de la que por otra parte supongo que tiene toda la razón. Aquí os la dejo para que la veais (traducida más abajo), con el consenso de todos los habitantes de la casa de tú vida, que no se volverá a repetir una fiesta como mínimo hasta la de despedida. Vamos a destruir otras casas!!!!


Estimats desconsiderats veïns,

Més enllà de la vostra porta viu un bon i tranquil veïnat de gent treballadora que tenen famílies i un munt de responsabilitats. No apreciem especialment que ens tingueu desperts per culpa de la vostra festa de kegs i amb gent pixant-se als nostres jardins. No tolerarem aquesta merda així que no permeteu que succeeixi de nou. És el vostre últim avís. El pròxim cop serà el 911.

(que xula la tia ara que ho llegeixo un altre cop...)

Queridos desconsiderados vecinos,

Más allá de vuestra puerta vive un buen y tranquilo vecindario de gente trabajadora que tiene famílias y un montón de responsabilidades. No apreciamos especialmente que nos mantengáis despiertos por culpa de vuestra fiesta de kegs y con gente meandose en nuestros jardines. No toleraremos esta mierda así que no permitáis que suceda de nuevo. Es vuestro último aviso. La próxima vez será el 911.

(que chulita la tia ahora que lo leo otra vez...)

Boston Ballet

A primera vista, ho reconec... Ballet??? Doncs si, el divendres vaig anar al ballet. Estàvem per aquí casa i no hi havia cap pla i la Marianne em va dir si em venia de gust anar a BC (Boston College) a veure un espectacle de dansa o al Boston Ballet al centre. A primera vista, veure un ballet professional era una idea que m'agradava més que anar a veure el de BC (amb tots els meus respectes per ells!). De fet és una cosa totalment diferent de les que s'acostumen a fer normalment, com pot ser: anar al cine, anar a veure un partit d'NBA i seure a primera fila, anar a sopar a algún lloc; coses que sempre es fan... La Marianne ha fet molts anys de Ballet a França i ara està fent una espècie de tesi en relació a les arts, i també havia de parlar amb una de les responsables de l'obra, així que vaig dir perquè no?? Havíem d'arribar al centre (Boylston Station) dues hores abans per veure si trobàvem tickets d'última hora rebaixats per estudiants, i els vam trobar! $20 per veure el Boston ballet interpretant Somni d'una Nit d'Estiu de Shakespeare a seients de $75, no està gens malament. Si voleu que us digui una cosa, em va agradar molt. L'orquestra és fantàstica i els ballarins al·lucinants. Fins i tot la història s'entén perfectament només de veure l'obra, cosa que jo temia no entendre. Fins i tot algunes parts són divertides i tot. Sobretot em quedo amb el teatre per dintre que era preciós (The Wang Center amb capacitat per més de 3600 persones), la posada en escena i el colorit de l'obra. No se si hi tornaré però no m'importaria, a pesar de que pugui afectar la meva masculinitat i imatge pública... si és que em quedava alguna!


A simple vista, lo reconozco... Ballet??? Pues sí, el viernes fui al ballet. Estabamos por aquí por casa y no había ningún plan y Marianne me dijo si me apetecía ir a BC (Boston College) a ver un espectáculo de danza o al Boston Ballet al centro. A simple vista, ver un ballet profesional era una idea que me gustaba más que ir a ver el de BC (con todos mis respetos!). De hecho es una cosa totalmente diferente de las que se acostumbran a hacer normalmente, cómo puede ser: ir al cine, ir a ver un partido de NBA y sentarse en primera fila, ir a cenar a algún lugar; cosas que siempre se hacen...

Marianne ha hecho muchos años de Ballet en Francia y ahora está haciendo una especie de tesis en relación a las artes, y también tenía que hablar con una de las responsables de la obra, así que dije porque no?? Teníamos que llegar al centro (Boylston Station) dos horas antes para ver si encontrabamos tickets de última hora rebajados para estudiantes, y los encontramos! $20 por ver el Boston ballet interpretando Sueño de una Noche de Verano de Shakespeare en asientos de $75, no está nada mal. Si queréis que os diga una cosa, me gustó mucho. La orquesta es fantástica y los bailarines alucinantes. Incluso la historia se entiende perfectamente sólo viendo la obra, cosa que yo temía no entender. Incluso algunas partes son divertidas y todo. Sobre todo me quedo con el teatro por dentro que era precioso (The Wang Center, con capacidad para más de 3600 personas) la puesta en escena y el colorido de la obra. No se si volveré pero no me importaría, a pesar de que pueda afectar mi masculinidad e imagen pública... si es que me quedaba alguna!!

Hall principal del The Wang Center

viernes, febrero 09, 2007

Campbells' al super / Campbells' en el super

L'altre dia vaig anar a comprar al super i em va portar el David, un dels bons amics del Dan. Va ser una sort perquè està a prendre pel sac i és una merda haver de tornar a casa tot carregat de bosses, perquè jo no és que compri poc la veritat. L'últim cop vaig portar la maleta que portava des de Barcelona com si fos un carro i la vaig omplir sencera! Bé, el cas és que passejant pels passadissos em va sorprendre gratament veure un producte que havia vist mil cops però en forma d'obra d'art. És la llauna de Campbells' que va fer Andy Warhol a finals dels 60. Em va fer molta gràcia de veure-la perquè sempre m'havia preguntat si era un producte de veritat o simplement se l'havia inventada. Bé, és real, i en aquest cas vaig captar unes llaunes de Noodles i no de Tomàquet com al quadre original però pel cas és el mateix. El senyor Campbells debia estar contentíssim de que Andy Warhol li fes aquesta publicitat joder!


El otro día fui a comprar al super y me llevó David, uno de los buenos amigos de Dan. Fue una suerte porque está a tomar por el saco y es una mierda volver a casa todo cargado de bolsas, porque yo no es que compre poco la verdad. La última vez llevé la maleta que traía desde Barcelona a modo de carro de la compra y la llené entera! Bueno, el caso es que paseando por los pasillos me sorprendió gratamente ver un producto que había visto mil veces pero en forma de obra de arte. Es la lata de Campbells' que hizo Andy Warhol a finales de los 60. Me hizo mucha gracia verla porque siempre me había preguntado si era un producto de verdad o simplemente se lo había inventado. Bueno, es real, y en este caso capté unas latas de Noodles y no de Tomate como el cuadro original pero para el caso es lo mismo. El señor Campbells debía estar contentísimo de que Andy Warhol le hiciera esta publicidad joder!



Campbells' Soup Can, Andy Warhol, 1969

Sant Valentí / San Valentín

S'acosta Sant Valentí!! Serà possible que mai hagi rebut cap regal per Sant Valentí?? O almenys que jo recordi! No teniu vergonya estimades meves ;). Estats Units, com ja sabeu (en estreta associació amb El Corte Inglés), és el gran inventor de fenòmens consumistes com el Pare Noel i Sant Valentí (entre d'altres). Bé, queden 4 dies per a SV (unint-me a la puta costum anglosaxona de posar tot en sigles) i fa ja des que vaig arribar que les botigues estan pleníssimes de passadissos totalment vermells amb cors, bombons i tot el que s'us pugui ocórrer que es pot regalar per a aquesta data.
Bé, només dir que si em voleu enviar alguna cosa, no penseu que estic en contra del consumisme. Totalment a favor (i rebent molt més)!!


El pasillo és el doble de largo (por cierto, és CVS Pharmacy)

Se acerca San Valentín!! Será posible que nunca he recibido ningún regalo en San Valentín?? O al menos que yo recuerde! No teneis vergüenza amadas mías ;). Estados Unidos, como ya sabéis (en estrecha asociación con El Corte Inglés), es el gran inventor de fenómenos consumistas como Papa Noel y San Valentín (entre otros). Bueno, quedan 4 días para SV (uniéndome a la puta costumbre anglosajona de poner todo en siglas) y hace ya desde que llegué que las tiendas estan llenísimas de pasillos totalmente rojos con corazones, bombones y todo lo que se os pueda ocurrir que se puede regalar para esta fecha.

Bueno, solo decir que si me queréis mandar algo, no penséis que estoy en contra del consumismo. Totalmente a favor (y recibiendo mucho más)!!

Super Bowl XLI

L'altre dia va ser la Super Bowl aquí a Estats Units. Per qui no sàpiga què és, és la final de la lliga de futbol americà. El partit va ser a Miami perquè segons em van dir, cada any la fan a un lloc diferent però sempre a una d'aquelles parts càlides d'EEUU (el sud i normalment una de les dues costes) però de fet, va ploure, cosa que va produir quantitat d'errades en el joc.

Resulta que la Super Bowl en aquest pais és un espectacle similar a la final de la Champions pels europeus, però jo crec que encara més gran. Encara que ni tu ni els teus amics sigui fan de l'equip que juga (cosa una mica dificil, perquè hi ha gent de tot arreu) la gent es reuneix en grans grups per veure el partit. De fet, és més que un partit. Els seus espots publicitaris (que ni ha molts perquè el joc fa moltes parades) són totalment nous, creats per aquest dia, i la majoria són molt, molt originals. Si algú s'està pixant, s'aixecarà abans durant el partit que durant els anuncis. Si algú no hi és durant els anuncis es criden per reunir-se com si algú hagués marcat un gol a un partit de futbol, i no exagero. De fet, a l'escola de màrketing els hi van posar de deures, veure els anuncis de la Super Bowl per després comentar-los. Increible.

No se si s'aprecia però la tele és la més gran que he vist a la vida!

Bé a part d'això, el menjar escombraries omple el lloc que sigui i sobretot la cervesa que no falti. Jo vaig anar a l'antic apartament del Dan (dins del campus) per viure-ho envoltat d'americans que és el que mola no?? Hi havia unes 20 o 30 pizzes, ales de pollastre per donar i vendre (les de la foto són ja les sobres) i begudes per parar un tren. Va estar divertit. El partit una mica massa llarg (4-5 hores). Per cert, jugaven Indianapolis Colts contra Chicago Bears. Van guanyar els Colts 29 a 17.

PD. Vaig aprendre una mica com funciona el joc (no en tenia ni idea!)


El otro día fue la Super Bowl aquí en Estados Unidos. Para quien no sepa qué es, es la final de la liga de fútbol americano. El partido fue en Miami porqué según me dijeron, cada año la hacen a un lugar diferente, aunque siempre en una de aquellas partes cálidas de EEUU (el sur y normalmente una de las dos costas) pero de hecho, llovió, cosa que produjo cantidad de errores en el juego.

Resulta que la Super Bowl en este país es un espectáculo similar a la final de la Champions para los europeos, pero yo creo que aún más grande. Aunque ni tú ni tus amigos sea fan del equipo que juega (cosa algo difícil, porque hay gente de todas partes) la gente se reúne en grandes grupos para ver el partido. De hecho, es más que un partido. Sus espots publicitarios (que hay muchos porque el juego tiene muchas paradas) son totalmente nuevos, creados para este día, y la mayoría son muy, muy originales. Si alguien se está meando, se levantará antes durante el partido que durante los anuncios. Si alguien no está durante los anuncios se llaman para reunirse como si alguien hubiera marcado un gol en un partido de fútbol, y no exagero. De hecho, en la escuela de márketing les pusieron de deberes, ver los anuncios de la Super Bowl para después comentarlos. Increible.


Bueno aparte de esto, la comida basura llena el lugar que sea y sobre todo la cerveza que no falte. Yo fui al antiguo apartamento de Dan (dentro del campus) por vivirlo rodeado de americanos que es el que mola no?? había unas 20 o 30 pizzas, alas de pollo para dar y regalar (las de la foto son ya las sobras) y bebidas para parar un tren. Estuvo divertido. El partido un poco demasiado largo (4-5 horas). Por cierto jugaban Indianapolis Colts contra Chicago Bears. Ganaron los Colts 29 a 17.

PD. Aprendí algo como funciona el juego (no tenía ni idea!)

Maleïda calefacció / Maldita calefacción

Com tots ja sabeu per posts anteriors, aquí fa molt de fred. Doncs bé, quan entres a casa, sents aquella escalforeta tan bona i penses per fi sóc a casa... pero de vegades... "the heating broke again" li sents dir a algú de la casa just quan arribes, però de fet la informació no fa falta perquè es nota deseguida.

Fa una setmana que la calefacció es va espatllant aleatòriament dia si, dia no, o quan li ve de gust. Perquè passa no ho sabem, ens ho podem imaginar però no ho sabem. Resulta que tenim al soterrani una amics brasilers treballant fent un altre lavabo allà i de tant en quant es veu que van tocant coses que no haurien de tocar. No sabem si és la causa principal però en pot ser una. El cas és que quan s'espatlla la calefacció aquí no hi ha deu que sobrevisqui. Ahir va tornar a passar. Vam trucar al servei a les 6 de la tarda i van venir deseguida... és a dir, a 3/4 d'una del matí. Tenia el mocs congelats ja. Bé va venir el tio i la va engegar i va estar tocant el termostat, però va dir que no se que estava trencat i que algú havia de venir aquest matí (encara estem esperant). El cas és que a mitja nit es va espatllar un altre cop, però no del tot si no pitjor... Hi ha dues parts a la calefacció: el calor en si, i el ventilador que la puja cap amunt... doncs ve el ventilador seguia funcionant, i per tant no teniem calefacció si no aire fred!!! Quin desastre. Dormir amb mitjons grossos, dos pantalons, jersey a sobre el pijama i bufanda no és un plaer ho asseguro!

A la foto, la caldera del soterrani


Como todos ya sabeis por posts anteriores, aquí hace mucho frío. Pues bueno, cuando entras en casa, sientes aquel calorcito tan bueno y piensas por fin estoy en casa... pero a veces... "the heating broke again" le oyes decir a alguien de la casa justo cuando llegas, pero de hecho la información no hace falta porqué se nota enseguida.

Hace una semana que la calefacción se va estropeando aleatoriamente día si, día no, o cuando le apetece. Porqué pasa no lo sabemos, nos lo podemos imaginar pero no lo sabemos. Resulta que tenemos en el sótano unos amigos brasileros trabajando, haciendo otro lavabo allí y de tanto en cuanto se ve que van tocando cosas que no deberían tocar. No sabemos si es la causa principal pero podría ser una. El caso es que cuando se estropea la calefacción, aquí no hay dios que sobreviva. Ayer volvió a pasar. Llamamos al servicio técnico a las 6 de la tarde y vinieron enseguida... es decir, a la una menos cuarto de la mañana. Tenía los mocos congelados ya. Bueno, vino el tio y la puso en marcha y estuvo tocando el termostato, pero dijo que no se qué estaba roto y que alguien tenía venir esta mañana (todavía estamos esperando). El caso es que a media noche se estropeó otra vez, pero no del todo, si no peor... Hay dos partes en la calefacción: el calor en sí, y el ventilador que la sube hacia arriba... pues bueno, el ventilador seguía funcionando, y por lo tanto no teníamos calefacción si no aire frío!!! Qué desastre. Dormir con calcetines gordos, dos pantalones, jersey encima del pijama y bufanda no es un placer lo aseguro!

En la foto, la caldera del sótano

jueves, febrero 08, 2007

L.A. Lakers (The Movie)

Per fi ha arribat! El video del partit dels Celtics - Lakers. M'ha costat una mica però és que editar videos no és fàcil e? Mireu-lo i intenteu gaudir-lo la meitat del que ho vaig gaudir jo i us podreu donar per satisfets. Aquí us deixo una mica de vocabulari perquè aquest cop l'he fet en anglès (és senzill però per si acàs)

Sometimes you just feel it's possible: Alguns cops sents simplement que és possible
Row: Fila
On the Court: En la pista
No words: sense paraules

I recordeu, al final tot és possible...


PD. La qualitat al pujar-lo a Youtube ha baixat bastant, una llàstima. A veure que en dieu (Comenteu-me'l si us agrada!)

Por fin ha llegado! El video del partido de los Celtics - Lakers. Me ha costado un poco pero es que editar videos no es fácil eh? Miradlo e intentad disfrutarlo la mitad de lo que lo disfruté yo y os podreis dar por satisfechos. Aquí os dejo un poco de vocabulario porque esta vez lo he hecho en inglés (es sencillo pero por si acaso)

Sometimes you just feel it's possible: Algunas veces sientes simplemente que es posible
Row: Fila
On the Court: En la pista
No words: sin palabras

Y recordad, al final todo es posible...

PD. La calidad al subirlo a Youtube ha bajado bastante, una lástima. A ver que decis vosotros(Comentadlo si os gusta!)

domingo, febrero 04, 2007

Boston Celtics - Los Angeles Lakers

És una mica llarg, però val la pena

En una situació normal, no posaria un altre post d'un altre partit dels Celtics ja que havent anat a un, doncs se suposa que tots són el mateix. Per supossat que pel qui hi va a un partit de la NBA mai és repetitiu, però soc conscient que pel qui llegeix hi ha poca novetat. Bé, llavors us preguntareu, perquè un altre post sobre un partit de basket? Doncs perquè aquest cop va estar diferent, molt diferent. Primer perquè els Celtics s'enfrontaven als Lakers i se suposa que és un partit mític de la NBA cosa que ja d'entrada li dóna més al·licients. Segon, perquè els Lakers compten a les seves files amb Kobe Bryant un dels millors jugadors de basket del món en aquest moment i això de per si ho fa especial. Fins aquí molt especial, però encara no hi veureu la diferència. Bé, el primer toc diferent va venir quan el David em va dir "fes-li moltes fotos a Kobe!". L'ingressaven a l'hospital per operar-lo d'angines quan jo estava camí de l'estadi, el que ho feia una mica més personal. Doncs vam arribar a l'estadi i vaig decidir que aquell dia, càmera en mà, jo li faria totes les fotos a Kobe que fos humanament possible. La càmera només té un zoom x3, per tant una foto decent no podia ser pressa des del meu seient de $36 adalt de tot de l'estadi (secció 320). El primer pas a l'arribar va ser prendre unes quantes fotos del calentament des de tant abaix com fos possible i per això ja em vaig haver de separar del grup. Vaig entrar a la secció 20, on vaig trobar menys seguretat per poder-me colar i vaig gravar un parell de videos de l'himne americà i la presentació de l'equip, però... els Lakers estaven calentant a l'altre cantó i ni tant sols vaig veure a Kobe Bryant. Va començar el partit i un maleït segurata em va fer fora sutilment. Bé, vaig pensar, ja que estic aquí abaix vaig a veure si trobo un seient per aquí, i vaig troar una escletxa de seguretat a la secció 6! Quin somni! Estava super aprop! Vaig estar veient el partit una estona allà i després vaig pensar que tornaria per gaudir del partit adalt amb els amics que havia vingut, a no ser... a no ser que pugués trobar una altra escletxa per veure-ho encara més aprop. No hi comptava gaire però per provar... Bé vaig entrar a una posició una mica més cèntrica on hi havia seguretat (entrada de la secció 7) i li vaig preguntar al noi si podia treure unes quantes fotos des d'allà. Em va respondre que durant el partit no, però a la mitja part si... espera... això significa que em deixa passar de totes maneres aquest tio?? Benvinguts al primer seient de la secció 7. Assegut a la fila 8 de la secció 7 vaig gravar un video imaginant que era el somni que mai hagués pogut acomplir si l'hagués hagut de pagar (això deu valer uns $400). Deu ser per això que vaig pensar "que me quiten lo bailao" quan vaig veure el seient buit de la fila 2. Sense pensar-m'ho dos cops, allà vaig anar directe, cada cop m'ho creia menys i així va arribar la mitja part. Llavors tothom entrava i sortia sense control de seguretat d'una petita valla que separa dues files més que estan literalment a sobre del parquet i vaig pensar... i perquè jo no?? I aquí em trobeu assegut a la més primera fila que existeix a un partit de la NBA, amb els peus literalment sobre el parquet! Va estar realment increible, encara m'agafa un no se que quan hi penso. Els jugadors que sempre es veuen a la tele, a un metre de mi. Els sentia parlar, cridar, dir "ei! cobreix a aquell"... indescriptible. Un dia que no oblidaré mai a la vida i un gran principi per l'experiència USA! En breu vindrà un altre video això segur.

PD. Vaig acabar traient unes fotos espectaculars de Kobe Bryant!



Es un poco largo, pero vale la pena

En una situación normal, no pondría otro post de otro partido de los Celtics ya que habiendo ido a uno, pues se supone que todos son lo mismo. Por supuesto que para el que va a un partido de la NBA nunca es repetitivo, pero soy consciente que para quien lee hay poca novedad. Bueno, entonces os preguntareis, porqué otro post sobre un partido de baloncesto? Pues porque esta vez fue diferente, muy diferente. Primero porque los Celtics se enfrentaban a los Lakers y se supone que es un partido mítico de la NBA cosa que ya de entrada le da más alicientes. Segundo, porque los Lakers cuentan entre sus filas con Kobe Bryant, uno de los mejores jugadores de baloncesto del mundo en este momento y eso de por si lo hace especial. Hasta aquí muy especial, pero aún no debeis ver la diferencia. Bueno, el primer toque diferente vino cuando David me dijo "hazle muchas fotos a Kobe!". Lo ingresaban en el hospital para operarlo de anginas cuando yo estaba de camino al estadio, lo que lo hacía un poco más personal. Pues llegamos al estadio y decidí que aquel día, cámara en mano, yo le haría todas las fotos a Kobe que fuera humanamente posible. La cámara solo tiene un zoom x3, por tanto una foto decente no podía hacerse desde el asiento de $36 arriba del todo del estadio (sección 320). El primer paso al llegar fue tomar unas cuantas fotos del calentamiento desde tan abajo como fuera posible y para eso ya me tuve que separar del grupo. Entré en la sección 20, donde encontré menos seguridad para poderme colar y grabé un par de videos del himno americano y la presentación del equipo, pero... los Lakers estaban calentando en el otro lado y nisiquiera vi a Kobe Bryant. Empezó el partido y un maldito segurata me echó sutilmente. Bueno, pensé, ya que estoy aquí abajo voy a ver si encuentro un asiento por aquí, y encontre una grieta de seguridad en la sección 6! Qué sueño! Estaba super cerca! Estuve viendo el partido un rato allí y después pensé que volvería para disfrutar del partido arriba con los amigos con los que había venido, a no ser... a no ser que pudiera encontrar otra grieta para verlo aún más de cerca. No tenía muchas esperanzas pero por probar... Bueno entré en una posición un poco más céntrica donde había seguridad (entrada de la sección 7) y le pregunté al chico si podía sacar unas cuántas fotos desde allí. Me respondió que durante el partido no, pero a la media parte sí... espera... eso significa que me deja pasar de todos modos este tio?? Bienvenidos al primer asiento de la sección 7. Sentado en la fila 8 de la sección 7 grabé un video imaginando que era el sueño que nunca hubiera podido cumplir si hubiera tenido que pagar (debe valer unos $400). Debe de ser por eso que pensé "que me quiten lo bailao" cuando vi el asiento vacío de la fila 2. Sin pensármelo dos veces, para allí fui directo, cada vez me lo creía menos y así llegó la media parte. Entonces fue cuando ví que todo el mundo entraba y salía sin control de seguridad de una pequeña valla que separa dos filas más que están literalmente encima del parqué y pensé... y porque yo no?? Y aquí me encontráis sentado en la más primera fila que existe en un partido de la NBA, con los pies literalmente sobre el parqué! fue realmente increible, todavía me coge un no se que cuando lo pienso. Los jugadores que siempre se ven a la tele, a tan solo un metro de mí. Los oía hablar, gritar, decir "ei! cubre a aquel"... indescriptible. Un día que no olvidaré nunca en la vida y un gran principio para la experiencia USA! En breve vendrá otro video, eso seguro.

PD. Acabé sacando unas fotos espectaculares de Kobe Bryant!

Wrentham Village, Premium Outlets

El dimecres vam llogar un cotxe i vam anar, el Julen, Fernando, Fran i jo al Wrentham Village, que és una espècie de poblet de tendes tipus la Roca a Montornès (per qui no sàpiga que és, és una zona plena de casetes que són tot tendes). El cotxe ens va sortir a uns 18 dòlars cadascun per tot el dia, perquè vam agafar assegurança per si acàs, i la gasolina venia inclosa, així que està bastant bé. A l'anada ens vam perdre bastant i ves a saber on vam anar a parar, però preguntant, deseguida vam trobar el camí. Bé, va estar divertit conduir per les carreteres americanes, que per cert, a aquesta part d'Amèrica no són extremadament enormes. El cotxe era, és clar, automàtic. Era el primer cop que n' utilitzava un, i la veritat que no em va agradar gaire. És una sensació extranya. Al final ens hi vam passar allà unes quantes hores, i jo personalment vaig comprar bastant. No vaig portar gairebé roba i en necessitava, i és que aquí estava tirada de preu. Vaig comprar unes quantes samarretes de QuickSilver a $9 (uns 6€) jaquetes a $22 (uns 15€), pantalons Levi's a $30 (uns 23€) i així totes les coses que podeu veure a la foto. Aquest lloc és un veritable txollo!! Segur que les coses són de temporades anteriors però a mi tant se me'n dóna, segur que totes aquestes coses me les hauria comprat igual la temporada anterior i no ho vaig fer perquè valien 5 cops més, i encara les tendria no?? De fet no vaig comprar més perquè me'n havia d'anar al partit dels Celtics - Lakers, però això es mereix un post nou...



El miércoles alquilamos un coche y fuimos , Julen, Fernando, Fran y yo al Wrentham Village, que es una especie de pueblecito de tiendas tipo la Roca en Montornès (para quien no sepa qué es, es una zona llena de casitas que son todo tiendas). El coche nos salió a unos 18 dólares cada uno para todo el día, porqué cogimos el seguro por si acaso, y la gasolina venia incluida, así que está bastante bien. A la ida nos perdimos bastante y vete a saber donde fuimos a parar, pero preguntando enseguida encontramos el camino. Bueno, fue divertido conducir por las carreteras americanas, que por cierto, en esta parte de América no son extremadamente enormes. El coche era, claro, automático. Era la primera vez que utilitzaba uno, y la verdad que no me gustó mucho. Es una sensación extraña. Al final nos pasamos allí unas cuantas horas, y yo personalmente compré bastante. No traje casi ropa y necesitaba, y es que aquí estaba tirada de precio. Compré unas cuantas camisetas de QuickSilver a $9 (unos 6€) chaquetas a $22 (unos 15€), pantalones Levi's a $30 (unos 23€) y así todas las cosas que podeis ver en la foto. Este sitio es un verdadero chollo!! Seguro que las cosas són de temporadas anteriores pero a mi me da igual, seguro que todas estas cosas me las habría comprado igual la temporada anterior y no lo hice porqué valían 5 veces más, y aun las tendría no?? De hecho no compré más porqué me tenía que ir al partido de los Celtics - Lakers, pero eso se merece un nuevo post...

La targeta per fi!! / ¡¡La tarjeta por fin!!

Per fi he rebut la targeta del banc. Estava esperant rebre-la ja que sense ella no podia activar el meu número de telèfon americà, perquè és prepagament però es paga per compte bancari... bé no entrarem un altre cop en totes les xorrades que fan aquesta gent amb les tarifes de mòbil, que per tal de no escoltar els milions que hi ha, al final acabes pagant el que sigui. Bé el cas és que ja tinc mòbil!! De fet ja fa més d'una setmana que el tinc però portava posts endarrerits i mai trobava el moment de posar-ho. El meu número és ara 617 417 74 72 si truques des dels Estats Units i posant 001 o +1 davant si truques des de fora. Ja sabeu, si teniu alguna cosa urgent que dir-me ja estic comunicat. Per cert, el número d' Orange el tinc desconnectat. Bé, el curiós de tota aquesta història és la targeta que vaig rebre, de fet en vaig rebre dues (l'altre de crèdit i aquesta de dèbit), una normal i l'altre la que veieu a la foto (a sota la meva de la Pompeu per comparar). La cosa és, que quan vaig a pagar amb aquesta targeta, alguna gent ja n'ha vist d'altres però d'altres em miren com dient (o dient-m'ho realment) "m'estàs prenent el pèl??" i cada cop he de dir... és de debó, ho juro... Bé que hi farem, tot tant enorme i van i m'envien una targeta de "Pin y Pon"...




Por fin he recibido la tarjeta del banco. Estaba esperando recibirla ya que sin ella no podía activar mi número de teléfono americano, porqué es prepago pero se paga por cuenta bancaria... bueno no entraremos otra vez en todas les chorradas que hace esta gente con las tarifas de móvil, que por tal de no escuchar los millones que hay, al final acabas pagando lo que sea. Bueno, el caso es que ya tengo móvil!! De hecho ya hace más de una semana que lo tengo pero llevaba posts atrasados y nunca encontraba el momento de ponerlo. Mi número es ahora 617 417 74 72 si se llama desde los Estados Unidos y poniendo 001 o +1 delante si se llama desde fuera. Ya sabeis, si teneis algo urgente que decirme ya estoy comunicado. Por cierto, el número de Orange lo tengo desconectado. Bueno, lo curioso de toda esta historia es la tarjeta que recibí, de hecho recibí dos (la otra de crédito y esta de débito), una normal y la otra la que veis en la foto (debajo está la mía de la Pompeu para comparar). La cosa es, que cuando voy a pagar con esta tarjeta, alguna gente ya ha visto otras pero otros me miran como diciendo (o diciendomelo realmente) "¿¿me estás tomando el pelo??" y cada vez tengo que decir... és de verdad, lo juro... Bueno, que le vamos a hacer, todo tan enorme y van y me envian una tarjeta de "Pin y Pon"...

sábado, febrero 03, 2007

Fa un banyet? / Hace un bañito?

Aquest és el Chestnut Hill Reservoir, un parc que hi ha al costat de casa amb un llac bastant grandet. Us deixo el link del mapa de la zona on visc per que us feu una idea de l'àrea.

Ja fa uns dies que el fred apreta com heu pogut veure a l'anterior post, però que aquest llac inmens estigui completament gelat és una cosa que m'ha impresionat de veure en directe, i és que no està més o menys gelat per sobre, és que deu tenir una capa de gel molt considerable! Al mapa del link trobeu marcat amb una estrelleta el 12 Braemore road, que és on jo visc, i si us hi fixeu, a l'altre cantó del llac està el Boston College. Al fons de la foto també el podeu veure, no es distingeix el que és, però els edificis que es veuen són la universitat i l'estadi. Bé suposo que aquí no fan el típic bany nadalenc que es fa a Barcelona en època de fred... ni de conya!



Este es el Chestnut Hill Reservoir, un parque que hay al lado de casa con un lago bastante grande. Os dejo el link del mapa de la zona donde vivo para que os hagais una idea del area.

Ya hace unos días que el frío aprieta como habeis podido ver en el anterior post, pero que este lago inmenso esté completamente helado es una cosa que me ha impresionado de ver en directo, y es que no está más o menos helado por encima, es que debe tener una capa de hielo muy considerable! En el mapa del link encontrareis marcado con una estrellita el 12 Braemore road, que es donde yo vivo, y si os fijais, en el otro lado del lago está el Boston College. Al fondo de la foto también lo podeis ver, no se distingue lo que es, pero los edificios que se ven son la universidad y el estadio. Bueno supongo que aquí no hacen el típico baño navideño que se hace en Barcelona en época de frío... ni de coña!


De cerca se aprecia mejor lo congelado que está

Nevant / Nevando

Ja gairebé me'n oblido de dir-vos que ja fa un parell de setmanes que ha començat a nevar esporàdicament. Resulta que aquí a Boston fa massa fred per que nevi sovint. Es veu que a un parell de graus sota zero neva en comptes de ploure, però si la temperatura baixa molt més, llavors no neva, perquè no hi ha núvols degut a no se quin fenòmen meteorològic... en resum, que fa un fred que t'hi cagues. La previsió meteorològica no és gaire alentadora tampoc i es preveu que demà i els següents dies estem entre -13º i -11º, cosa que no anima gaire a sortir de visita per la ciutat. No us ho creureu, però encara no he anat a visitar el centre de Boston pròpiament. Potser pel fred o potser perquè estic aquí i sempre ho vaig deixant perquè queda temps. Si algú està interessat en la previssió del temps que estaré patint (perquè aquesta és la paraula) aquí en teniu un link. Espero que tingueu dies de sol allà on em llegiu!




Fernando y Julen camino de casa

Ya casi me olvido de deciros que ya hace un par de semanas que ha comenzado a nevar esporádicamente. Resulta que aquí en Boston hace demasiado frío para que nieve a menudo. Se ve que a un par de grados bajo cero nieva en vez de llover, pero si la temperatura baja mucho más, entonces no nieva, porque no hay nubes debido a no se que fenómeno meteorológico... en resumen, que hace un frio que te cagas. La previsión meteorológica no es muy alentadora tampoco y se prevé mañana y los siguientes días estemos entre -13º y -11º, cosa que no anima demasiado a salir de visita por la ciudad. No os lo creereis, pero aún no he ido a visitar el centro de Boston propiamente. Quizá por el frío o quizá porque estoy aquí y siempre lo voy dejando porque queda tiempo. Si alguien está interesado en la previsión del tiempo que estaré sufriendo (porque esa es la palabra) aquí teneis un link. Espero que tengais días de sol allà donde me leais!

viernes, febrero 02, 2007

New York, (La Película)

Després d'haver-vos explicat més o menys tot el que ha estat New York aquests 3 dies, no podia passar sense fer un muntatge dels meus en video. Són 8 minuts un altre cop, espero que el pogueu disfrutar amb so, que si no perd la gràcia. Només dir-vos, perquè se hos faci més proper, que totes les fotos i videos que apareixen les he fet jo personalment. A veure si us agrada!

Después de haberos explicado más o menos todo lo que ha sido New York estos 3 días, no podía pasar sin hacer un montaje de los mios en video. Son 8 minutos otra vez, espero que lo podais disfrutar con sonido, que si no pierde la gracia. Solo deciros, para que se os haga más cercano, que todas las fotos y videos que aparecen las he hecho yo personalmente. A ver si os gusta!