viernes, marzo 30, 2007

Inesperat NY / Inesperado NY

Ja se suposava que no anava a tornar a NY fins el dimecres que ve quan venen els mes amiguets de BCN "a veurem". Doncs mira, al final hi torno a anar aquest cap de setmana. La raó no és una altra que un altre concert. Vaig i m'entero de rebot perquè m'ho va dir un amic de la uni que la seva ex anava a un concert de Bisbal i Alejandro Sanz. Jo tot convençut li dic... "que va si això succeis jo ho sabria" Doncs resulta que no ho sabia i que tenia raó!! Òbviament vaig tardar 3 segons en comprar-me les entrades i aquí vaig un altre cop!!! Per tots aquells a qui els sorprèn que m'agradin aquests cantants... doncs si, i la veritat que tots dos molt. Ja se que sona una mica monya, però en el fons tinc aquest punt sensible que hi farem. El fet és que els disfrutaré i aprofitaré per anar a aquells llocs de la ciutat on amb més gent no hi aniria, i gaudiré una mica de la ciutat amb calma durant un parell de dies.

Aquest cop no m'enportaré l'ordinador perquè només hi passaré una nit i no al mateix hostal pel que no tindré internet i passo de carregar així que ens tornem a veure dissabte a la nit (diumenge matí pels peninsulars) i que us ho passeu bé i jo més!!

PD. També canta Juan Luis Guerra (me sube la bilirrubina AY!) que també resulta que m'agrada així que mira que bé!! Ah! I al Madison Square Garden no us ho perdeu!



Ya se suponía que no iba a volver a NY hasta el próximo miércoles cuando vienen mis amiguitos de BCN "a verme". Pues mira, al final vuelvo a ir este fin de semana. La razón no es otra que otro concierto. Voy y me entero de rebote porque me lo dijo un amigo de la uni, que su ex iba a un concierto de Bisbal y Alejandro Sanz. Yo todo convencido le digo... "que va si eso pasase yo lo sabría..." Pues resulta que no lo sabía y que tenía razón!! Obviamente tardé 3 segundos en comprarme la entrada y allí voy otra vez!!! Para todos aquellos a quien le sorprenda que me gusten estos cantantes... pues si, y la verdad que los dos mucho. Ya se que suena algo moña, pero en el fondo tengo este punto sensible que le vamos a hacer! El hecho es que los disfrutaré y aprovecharé para ir a aquellos sitios de la ciudad dónde con más gente no iría, y disfrutaré algo de la ciudad con calma durante un par de días.

Esta vez no me llevaré el ordenador porque sólo pasaré una noche y no en el mismo hostal por lo que no tendré internet y paso de cargar así que nos volvemos a ver el sábado por la noche (domingo por la mañana para los peninsulares) y que os lo paseis bien y yo más!!

PD. También canta Juan Luis Guerra (me sube la bilirrubina AY!) que también resulta que me gusta así que mira qué bien!! Ah! Y en el Madison Square Garden no os lo perdais!

miércoles, marzo 28, 2007

Sunday River

Hey!!

Torno una mica tard com diu el David en un comentari anterior però és que realment si que em vaig quedar tota la nit aixecat ahir fent un treball d'OB i una maleïda pràctica de Computers!!. De tota manera, al arribar a casa, lluny d'anarme'n a dormir vaig estar encara aixecat fins les 2 del dematí editant un video!! Per que vegis!! Aquest post no ve en ordre amb la resta ja que en porto uns quants de retrasats, però el dia d'esquiada a Sunday River ens ho vam passar també que havia de passar davant per nassos!!

Bé, al tema. Semblava que seriem 4 gats anant a esquiar el diumenge, després de que el viatge que originariament s'havia preparat per divendres es cancel·lés. Al final vam acabar sent un bon grapat d'amics d'aquí de BC!! Jo vaig fer Snow ja que el primer (i únic) cop que vaig anar a la neu en vaig fer també i no volia perdre el gran ritme que portava de fa 2 anys jejeje. El fet és que amb les classes del Víctor (Rua) i mitja hora magistral (com ell diu) del Julen vaig acabar agafant-li el tranquillo a això. Per suposat que vaig caure un miler de vegades, i si poseu el video ho veureu, però m'ho vaig passar teta!!





Hey!!

Vuelvo algo tarde como dice David en un comentario anterior pero es que realmente si que me quedé toda la noche levantado ayer haciendo un trabajo de OB y una maldita práctica de Computers!!. De todas maneras, al llegar a casa, lejos de irme a dormir estuve aún levantado hasta las 2 de la mañana editando un video!! Pa que veas!! Este post no viene en orden con el resto porque llevo unos cuántos de retraso, pero el día de esquiada en Sunday River nos lo pasamos tan bien que tenía que pasar delante por narices!!

Bueno, al tema. Parecía que seriamos 4 gatos yendo a esquiar el domingo, después que el viaje que originariamente se había preparado para el viernes se cancelase. Al final acabamos siendo un buen puñado de amigos de aquí de BC!! Yo hice Snow ya que la primera (y única) vez que fui a la nieve hice también y no quería perder el gran ritmo que llevaba de hace 2 años jejeje. El hecho es que con las clases del Víctor (Rua) y media hora magistral (como él dice) del Julen acabé cogiéndole el tranquillo a esto. Por supuesto que me caí mil veces, y si ponéis el video lo vereis, pero me lo pasé teta!!

viernes, marzo 23, 2007

Ice Age: El desgel / El deshielo

Ara si, esperem que aquest cop vagi de debó i no torni a passar com l'altre cop!! Les temperatures han estat pujant aquests dies, i avui hem estat a uns 8 sobre 0. El gel i la neu estan gairebé desfets per complert i prego perquè no torni a nevar més!! No vull veure la neu més que aquest diumenge que me'n vaig a esquiar a Sunday River!! No se ni on és però sona bé el lloc oi?? Diuen que està molt bé la muntanya. Jo com que no hi entenc em fotré unes quantes culades amb la neu quan caigui de la taula (faré snow) i ja està. Us deixo amb una posta de sol a Reservoir que ja està descongelat i amb ànecs!

La foto és del dia de St. Patrick així que la neu encara no se'n havia anat del tot i al llac encara li quedava una capeta de gel, però ja no hi són cap dels dos!


Ahora sí, esperamos que esta vez vaya en serio y no vuelva a pasar como la vez anterior!! Las temperaturas han ido subiendo estos días, y hoy hemos estado a unos 8 sobre 0. El hielo y la nieve están casi derretidos por completo y ruego porque no vuelva a nevar más!! No quiero ver la nieve más que este domingo que me voy a esquiar a Sunday River!! No se ni dónde es pero suena bien el lugar verdad?? Dicen que está muy bien la montaña. Yo como que no entiendo me daré unas cuántas culadas con la nieve cuando me caiga de la tabla (haré snow) y ya está. Os dejo con una puesta de sol en Reservoir que ya está descongelado y con patos!

La foto es del día de St. Patrick así que la nieve todavía no se había ido del todo y al lago todavía le quedaba una capita de hielo, pero ya no están ninguna de las dos!


Eli i Julen

Aparcar en un iceberg

Como a simple curiositat, no he vist ni un sol cotxe amb cadenes en tot el temps que porto aquí i mira que ha nevat de debó e?? És cert que el servei de neteja dels carrers quan neva és extraordinariament bo, pero encara i així hi ha parts que estan plenes de neu o gel que encara és pitjor! No deuen tenir la costum o potser ni les coneixen. De totes maneres és molt divertit veure a un cotxe sortir o intentar entrar en un aparcament després d'una nevada, sobretot si ha aparcat després de nevar i tota la neu s'ha convertit en gel. L'altre dia vaig estar ajudant a una americanita a sortir del iceberg on s'havia ficat perquè no hi havia manera. De totes maneres ells segueixen aparcant-hi, perquè ja se sap que els llocs no es poden desaprofitar! De totes maneres quedeu-vos amb la muntanya de gel i neu a la que alguns cotxes han de fer front quan decideixen aparcar-hi! Com deu ser estar-se traient el carnet i que l'examinador et digui "aparqui vostè aquí en aquest lloc de la dreta..."



Como simple curiosidad, no he visto ni un solo coche con cadenas en todo el tiempo que llevo aquí y mira que ha nevado de verdad eh?? Es cierto que el servicio de limpieza de las calles cuando nieva es extraordinariamente bueno, pero aún y así hay partes que están llenas de nieve o hielo que aún es peor! No deben tener la costumbre o quizás ni las conocen. De todos modos es muy divertido ver a un coche salir o intentar entrar en un aparcamiento tras una nevada, sobre todo si ha aparcado tras nevar y toda la nieve se ha convertido en hielo. El otro día estuve ayudando a una americanita a salir del iceberg dónde se había metido porque no había manera. De todos modos ellos siguen aparcando, porque ya se sabe que los sitios no se pueden desaprovechar! De todos modos quedaos con la montaña de hielo y nieve a la que algunos coches deben hacer frente cuando deciden aparcar! Como debe ser estarse sacando el carnet y que el examinador te diga, "aparque usted aquí en este sitio de la derecha..."

St. Patrick's Day

Saint Patrick's day es preveia una de les festes més impresionants de les que es celebren aquí a Amèrica (a l'espera sempre del 4 de Juliol). Feia unes quantes setmanes que a les botigues venien tot de material que us pogueu imaginar de color verd per celebrar aquest dia. Fins i tot vaig veure samarretes dels Bulls en verd, que em vaig quedar flipant fins que me'n vaig adonar que era per la celebració. Tothom ha de portar alguna cosa verda. És una festa importada dels Irlandesos i ha calat bastant aquí (deu ser perquè porta la cervesa incorporada). El fet és que el Dissabte era la gran desfilada a Boston. Per suposat no ens ho volíem perdre i ens vam encaminar a la parada de Broadway. El metro era increible, ja no hi cabia ningú més, i per sortir de l'estació vam estar uns 20 minuts fent cua... per sortir! Quina desfilada era aquesta?? Debia ser una meravella!! Doncs sortim del metro i ja just passa per allà la desfilada... "aquesta merda és la desfilada????" Un munt de gent passejant-se al atzar, un grupet vestits d'escocesos tocant la flauta, uns a sobre d'un camió tocant música, després passen uns a sobre d'unes bicis, molts fent campanya política "Vota Deval Patrick" (cosa que em va semblar fora de lloc), i així grupets sense conexió alguna. Fins a aquest punt va ser realment decepcionant. El Julen i la Eli havíen baixat també a veure-la però estàven a un altre punt i vam anar a trobar-los. Allà la cosa ja va millorar una mica i les carrosses que passàven eren més divertides i més ben fetes. Era una mica més entretingut i a part ens vam anar juntant tots els de la colla així que sempre és més divertit.

Van salvar els plats els de St. Patrick's però de tota manera no era el que m'esperava. Quan li comentava a alguns americans que havia estat molt fluixa, em deien que clar, que allà tothom anava borratxo des del dematí, i llavors era molt més divertit... CLAR!!!!

PD. Al mig de la desfilada estava esperant veure algún asesí escapant de la policia camuflant-se entre els músics, traient-se la jaqueta i sortint per l'altre cantó sense que el pillessin, però no... es va camuflar molt bé.



Saint Patrick's day se preveía una de las fiestas más impresionantes de las que se celebran aquí en América (a la espera siempre del 4 de Julio). Hacía unas cuántas semanas que en las tiendas vendían todo tipo de material que os podais imaginar de color verde para celebrar este día. Incluso vi camisetas de los Bulls en verde, que me quedé flipando hasta que me di cuenta que era por la celebración. Todo el mundo debe llevar algo verde ese día. Es una fiesta importada de los Irlandeses y ha calado bastante aquí (debe de ser porque trae la cerveza incorporada). El hecho es que el Sábado era el gran desfile en Boston. Por supuesto no nos lo queríamos perder y nos encaminamos a la parada de Broadway. El metro era increible, ya no cabía nadie más, y para salir de la estación estuvimos unos 20 minutos haciendo cola... para salir! Qué desfile era este?? Tenía que ser una maravilla!! Pues salimos del metro y ya justo pasaba por allí el desfile... "esta mierda es el desfile????" Un montón de gente paseándose al azar, un grupito vestido de escoceses tocando la flauta, unos encima de un camión tocando música, después pasan unos encima de unas bicis, muchos haciendo campaña política "Vota Deval Patrick" (cosa que me pareció fuera de lugar), y así grupitos sin conexión alguna. Hasta ese punto fue realmente decepcionante. Julen y Eli habían bajado también a verla pero estaban en otro punto y fuimos a encontrarlos. Allí la cosa ya mejoró algo y las carrozas que pasaban eran más divertidas y más bien hechas. Era algo más entretenido y aparte nos fuimos juntando todos los del grupo así que siempre es más divertido.

Salvaron los platos los de St. Patrick's pero de todas maneras no era lo que me esperaba. Cuando le comentaba a algunos americanos que había sido muy floja, me decían que claro, que allí todo el mundo iba borracho desde por la mañana, y entonces era mucho más divertido... CLARO!!!!

PD. En medio del desfile estaba esperando ver algún asesino escapando de la policía camuflandose entre los músicos, quitándose la chaqueta y saliendo por el otro lado sin que lo pillasen, pero no... se camufló muy bien.

jueves, marzo 22, 2007

Ice Age / Snow Storm

Quan vaig tornar de NY, ho vaig fer amb una grata sorpresa, i és que tot el gel i neu que havia estat caient setmanes anteriors s'havia estat desfent. El dimecres 13 vam arribar a un punt d'euforia màxima quan les temperatures van arribar a una màxima de 19 graus i res de Farenheit!!! Celsius!! (Centigrads). La cosa però no va durar gaire, i no només això sino que la temperatura va abandonar el vaixell totalment. De l'Ice Age vam passar al Desgel, però d'aquí vam tornar al que jo anomeno el regel i les temperatures van caure uns 25 graus en dos dies.

El día 15 va arribar la Marika (amb sil·laba tònica a la primera a!!) que s'està aquí per 10 dies (bé està la meitat a NY). Òbviament els primers dies que estava aquí volia fer una mica de turisme pel centre de Boston. Al preguntar-me de sobte que hi hava de famós a Boston, jo li vaig respondre amb respostes vagues i és que no he anat al centre més que uns 7 o 8 cops. La veritat que m'agrada el centre de Boston, però amb el temps que fa des que vam arribar, no ve gaire de gust fer turisme, ni tant sols sortir de casa.

El dia 16 després que arribés ella el 15 per la nit ens vam llevar amb una lleugera nevada ja... De fet en una hora, això és el que vam trobar-nos fent turisme pel centre. Era literalment imposible aixecar el cap per veure ni tant sols a quin carrer estàves perquè no es podien ni obrir els ulls del vent i la neu que queien. Com diu en Bryan Adams "...the weather is really fine..." però només "...upon cloud number nine" (el temps és molt bo sobre el núvol número nou. "Cloud nine" es diu d' una situació en la que estàs molt feliç, com estar al setè cel, que és la única en la que algú podria dir que el clima era bo!!!)




Cuando volví de NY, lo hice con una grata sorpresa, y es que todo el hielo y nieve que había estado cayendo semanas anteriores se había ido deshaciendo. El miércoles 13 llegamos a un punto de euforia máxima cuando las temperaturas llegaron a una máxima de 19 grados y nada de Farenheit!!! Celsius!! (Centígrados). La cosa de todas maneras, no duró demasiado, y no sólo eso, sino que la temperatura abandonó el barco totalmente. Del Ice Age pasamos al Deshielo, pero de ahí volvimos a lo que yo denomino el rehielo, y las temperaturas cayeron unos 25 grados en dos días.

El día 15 llegó Marika (con sílaba tónica en la primera a!!) que se está aquí para 10 días (bueno está la mitad en NY). Óbviamente los primeros días que estaba aquí quería hacer algo de turismo por el centro de Boston. Al preguntarme de pronto que había de famoso en Boston, yo le respondí con respuestas vagas y es que no he ido al centro más que unos 7 u 8 veces. La verdad que me gusta el centro de Boston, pero con el tiempo que hace desde que llegamos, no apatece demasiado hacer turismo, ni siquiera sales de casa.

El día 16 después que llegara ella el 15 por la noche, nos levantamos con una ligera nevada ya... De hecho en una hora, esto es el que nos encontramos haciendo turismo por el centro. Era literalmente imposible levantar la cabeza para ver ni siquiera en qué calle estabas porque no se podía ni abrir los ojos del viento y la nieve que caía. Como dice Bryan Adams "...the weather is really fine..." pero sólo "...upon cloud number nine" (el tiempo es muy bueno sobre la nube número nueve. "Cloud nine" se dice de una situación en la que estás muy feliz, como estar en el séptimo cielo, que es la única en la que alguien podría decir que el clima era bueno!!!)

Tornada a Boston i notes / Vuelta a Boston i notas

Uffff... La de posts que m'ha portat Nova York!! Porto 10 dies a Boston ja i encara estava arrossegant posts curiositats i demés de NYC!!! I encara em queda el video del Niàgara!! Bufff... La de temps que hi hauré de dedicar!! Bé ja veurem d'on el trec perquè aquí em tornen a carregar de treballs i feina!! Que pesats!! El fet és que vaig tornar a Boston el dia 12 de març en autobus i vaig arribar reventat a les 12 pm a casa per anar a classe al matí següent aixecant-me a les 8 am. Em moria de son a classe i crec que encara l'arrossego! Just tornar a classe em vaig trobar amb que em donaven les notes dels exàmens que havia fet just abans de marxar... buah quins nervis.

- Organizational Behavior m'havia anat fatal l'exàmen perquè era de memoritzar tot i no estava jo per molts trotes tenint que estudiar 3 exàmens en un dia. Va la profe i comença a posar totes les notes a la pissarra i al costat quanta gent havia tret aquella nota (pel sistema de lletres que va aquí) i jo ja m'esperava una F. Va i escriu D, 1 (persona), D- , 1 i F 1. I em crida dels primers. Quin desastre!! Doncs vaig treure un 69 de 100!! Això és una D+!! En realitat és una merda de nota però pel que vaig estudiar i per com creia que m'havia anat em va saber a un 10!!!! És més, alguns natius van treure menys nota que jo!!!

- Després mirem Computers in Management per la que havia estudiat 2 hores i trec un 76!!! Oeeeeeee oeoeoeeeee!!

- Dinar tal i qual, Craft of Writing que no hi ha notes perquè és avaluació continuada i arriba Human Resources Management!! Important perquè és la única que em convaliden a Barcelona (que no sigui de lliure elecció). Entrega l'examen i el treball. Doncs he tret un 80 a l' examen i una A al treball!!!! un 10!!!!!

Aquestes notes en realitat aquí no són cap meravella però he aprovat els parcials així que no em puc queixar en absolut. Aquí us deixo amb la meva orgullosa A!! (xorrada però fa gracia!)


PD. Àngela! Aquí tens les notes que tant em demanàves!!



Uffff... La de posts que me ha llevado Nueva York!! Llevo 10 días en Boston ya y todavía estaba arrastrando posts, curiosidades y demés de NYC!!! Y todavía me queda el video de Niágara!! Bufff... La de tiempo que tendré que dedicar!! Bueno ya veremos de dónde lo saco porque aquí me vuelven a cargar de trabajos y trabajos!! Que pelmazos!! El tema es que volví a Boston el día 12 de marzo en autobús y llegué reventado a las 12 pm a casa para ir a clase por la mañana siguiente levantándome a las 8 am. Me moría de sueño en clase y creo que todavía lo arrastro! Justo volver a clase me encontré con que me daban las notas de los exámenes que había hecho justo antes de marchar... buah qué nervios.

- Organizational Behavior me había ido fatal el examen porque era de memorizar todo y no estaba yo para muchos trotes teniendo que estudiar 3 exámenes en un día. Va la profe y empieza a poner todas las notas en la pizarra y al lado cuánta gente había sacado aquella nota (por el sistema de letras que va aquí) y yo ya me esperaba una F. Va y escribe D, 1 (persona), D- , 1 y F, 1. Y me llama de los primeros. Qué desastre!! Pues saqué un 69 de 100!! Esto es una D+!! En realidad es una mierda de nota pero por el que estudié y por como creía que me había ido me supo a un 10!!!! Además algunos nativos sacaron menos nota que yo!!

- Después miramos Computers in Management para la que había estudiado 2 horas y saco un 76!!! Oeeeeeee oeoeoeeeee!!

- Comida tal y cual, Craft of Writing que no hay notas porque es evaluación continua y llega Human Resources Management!! Importante porque es la única que me convalidan en Barcelona (que no sea de libre elección). Entrega el examen y el trabajo. Pues he sacado un 80 en el examen y una A en el trabajo!!!! un 10!!!!!


Estas notas en realidad aquí no son ninguna maravilla pero he aprobado los parciales así que no me puedo quejar en absoluto. Aquí os dejo con mi orgullosa A!! (chorrada pero hace gracia!)

PD. Ángela! Aquí tienes las notas que tanto me pedías!!

Curiositats de NY VIII / Curiosidades de NY VIII / NY Curiosities VIII

Edificis d'oficines

De totes les curiositats de Nova York d'aquests dies, he volgut deixar pel final la més important i que molta gent ni tant sols hi pensa. Tots coneixem el famós paisatge de Nova York de nit, amb el seu "skyline" i tots els seus edificis d'oficines (la gran majoria). Aquí va la pregunta: a quina hora se'n va la gent a casa després de treballar? D'una altra manera: a quina hora acaba la gent de treballar i per tant tanquen les llums de l'oficina??? Aproximadament el 35-40% de les llums als edificis d'oficines segueixen enceses dia i nit!! A que es deu això?? Pot ser directament degut a un fet estètic?? Pot ser que la ciutat tingui una especie de conveni amb la direcció de cada edifici?? Realment m'intriga molt aquest tema. Segueixen obertes durant tota la nit. Aquí deixo unes petites proves d'hores nocturnes avançades. Com s'observa si cliqueu a la foto i la feu gran, no hi ha ningú treballant ja i les llums estan enceses...

Base d'un edifici d'oficines des del principi del pont de Brooklyn


Edificis d'oficines

De todas las curiosidades de Nueva York de estos días, he querido dejar para el final la más importante y que mucha gente ni tanto sólo piensa. Todos conocemos el famoso paisaje de Nueva York por la noche, con su "skyline" y todos sus edificios de oficinas (la gran mayoría). Aquí va la pregunta: a qué hora se va la gente a casa después de trabajar? De otra manera: a qué hora acaba la gente de trabajar y por lo tanto apagan las luces de la oficina??? Aproximadamente el 35-40% de las luces a los edificios de oficinas siguen encendidas día y noche!! A que se debe esto?? Puede ser directamente debido a un hecho estético?? Puede que la ciudad tenga una especie de convenio con la dirección de cada edificio?? Realmente me intriga mucho este tema. Siguen encendidas durante toda la noche. Aquí dejo unas pequeñas pruebas de horas nocturnas adelantadas. Como se observa si haceis clic en la foto y la haces grande, no hay nadie trabajando ya y las luces están encendidas...

Foto 1: Base de un edificio de oficinas desde el principio del puente de Brooklyn

Foto 2: Oficinas desde el piso 48 del hotel Marriott


Oficines des del pis 48 de l'hotel Marriott

miércoles, marzo 21, 2007

Curiositats de NY VII / Curiosidades de NY VII / NY Curiosities VII

Aparcament

Això si que és maximitzar l'espai que es té per fer un pàrking si senyor!!! La Ana i jo ens preguntem que faràn quan demanin el que està adalt de tot, treuen tots els d'abaix??? No hi vam trobar cap altre sol·lució i juro que vam estudiar totes les guíes que tenia l'aparell i no sembla haver cap altre moviment possible. Dintre de res gratacels de pàrking en aquest estil!
Aparcamiento

Esto si que es maximizar el espacio que se tiene para hacer un párking si señor!!! Ana y yo nos preguntamos que harán cuando pidan el que está arriba de todo, sacan todos los de abajo??? No encontramos ninguna otra solución y juro que estudiamos todas las guías que tenía el aparato y no parece haber ningún otro movimiento posible. Dentro de nada rascacielos de párking en este estilo!





Paradetes de Hot Dogs

Els Hot Dogs tan típics i que tant s'estilaven a Londres també, no deixen de ser originaris d' Amèrica. Me'n adono que som víctimes de les pel·lícules i també me' n adono que no és que els guionistes tinguessin molta imaginació si no que totes les coses que hi veiem, simplement existeixen de debó i han existit sempre aquí i per tant, ells ni tant sols saben que són típiques fins que nosaltres els hi diem. Són tants cops els que veiem aquests personatges i situacions a la tele, que ni tant sols ens en adonem molts cops al veure'ls, que són coses peculiars, perquè gairebé han passat a formar part de la nostra rutina. Aquesta de tota manera si que ho segueix sent.

Paraditas de Hot Dogs

Los Hot Dogs tan típicos y que tanto se estilaban en Londres también, no dejan de ser originarios de América. Me doy cuenta que somos víctimas de las películas y también me doy cuenta que no es que los guionistas tuvieran mucha imaginación, si no que todas las cosas que vemos, simplemente existen en realidad y han existido siempre aquí y por lo tanto, ellos ni siquiera saben que son típicas hasta que nosotros se los decimos. Son tantas veces las que vemos estos personajes y situaciones en la tele, que ni siquiera nos damos cuenta muchas veces al verlos, que son cosas peculiares, porque casi han pasado a formar parte de nuestra rutina. Esta de todas maneras si que lo sigue siendo.

Curiositats de NY VI / Curiosidades de NY VI / NY Curiosities VI

L' esfera

Aquesta escultura, concebuda originalment com un símbol de la pau, estava emplaçada entre les dues torres a la plaça del World Trade Center. Òbviament, abans dels atacs no lluia aquest aspecte. La van reconstruir i posar aquí a Battery Park, com un memorial temporal a totes les víctimes dels atemptats. Tal i com em va passar amb la caserna de bombers també em va apropar molt més a tot allò que es veia a la tele i que en el fons no deixava de semblar una pel·lícula llunyana.

Al meu costat hi havia un nen d'uns 3 o 4 anys preguntant-li al seu pare que qué era això. El pare li explicava que aquest monument quan estava sencer, estava entremig de les torres del World Trade Center que van patir un atac terrorista al 2001. També li deia que ara l'havien posat aquí per recordar a les víctimes d' aquell dia. Jo els escoltava atentament. Cap dels que estàvem allà va poder disimular un petit somriure quan el nen va dir, "llavors al costat d' aquesta bola hi havia dues torres?". D' alguna manera sembla mentida que algú no sàpiga el que va passar el 9/11 com aquí l'anomenen, però és que ja han passat gairebé 6 anys. Qui m'anava a dir aquell dia en que ni sabia que existíen les torres que estaria avui aquí.


La esfera

Esta escultura, concebida originariamente como símbolo de la paz, estaba emplazada entre las dos torres en la plaza del World Trade Center. Óbviamente, antes de los ataques no lucía este aspecto. La reconstruyeron y la pusieron aquí en Battery Park, como un memorial temporal a todas las víctimas de los atentados. Tal y como me pasó con el cuartel de bomberos también me acercó mucho más a todo aquello que se veía en la tele y que en el fondo no dejaba de parecer una película lejana.

A mi lado había un niño de unos 3 o 4 años preguntándole a su padre que qué era esto. El padre le explicaba que este monumento cuando estaba entero, estaba entremedio de las torres del World Trade Center que sufrieron un ataque terrorista en 2001. También le decía que ahora lo habían puesto aquí para recordar a las víctimas de aquel día. Yo los escuchaba atentamente. Nadie de los que estábamos allí pudo disimular una pequeña sonrisa cuando el niño dijo, "entonces junto a esta bola había dos torres?". De alguna manera parece mentira que alguien no sepa lo que pasó el 9/11 como aquí lo denominan, pero es que ya han pasado casi 6 años. Quien me iba a decir a mi aquel dia en que ni sabía que existían las torres que estaría hoy aquí

Curiositats de NY V / Curiosidades de NY V / NY Curiosities V

Es busca


Qui no ha vist les pelis del Far West amb aquells dibuixos d'assalta diligències més buscats que estàven a la oficina del sheriff??? Jo recordo que li preguntava al meu pare de petit què volia dir "Wanted" perque "es busca" era molt diferent a "volgut"...
Bé, doncs resulta que vaig trobar un exemple contemporàni. El famós retrat robot! A destacar que junt amb la descripció de la persona junt amb alçada, edat aproximada i tal, posa que portava gorro. Em pregunto que faran quan es tregui el gorro i s'afaiti. I si somriu ja no el coneix ningú!!

Se busca

Quien no ha visto las pelis del Far West con aquellos dibujos de asalta diligencias más buscados que estaban en la oficina del sheriff??? Yo recuerdo que le preguntaba a mi padre de pequeño qué quería decir "Wanted" perque "se busca" era muy diferente a "querido"...
Bueno, pues resulta que encontré un ejemplo contemporáneo. El famoso retrato robot! A destacar que con la descripción de la persona junto con altura, edad aproximada y tal, pone que llevaba gorro. Me pregunto que harán cuando se quite el gorro y se afeite. Y si sonríe ya no lo conoce nadie!!


Capella d'actors

Resulta que a Nova York tenen una capella especial només per actors... Quina gracia! I ens diu el guia que potser hi podiem trobar a Antonio Banderas que hi anava molt! Vam fer una ullada però no hi era, i tampoc sabíem si s'havia d'ensenyar un carnet d'actor per entrar-hi. Quines coses tenen els yankees.

A la part baixa de la foto es pot veure el nom: St Malachy's - The Actors' Chapel

Capilla de actores

Resulta que en Nueva York tienen una capilla especial sólo para actores... Qué gracia! Y nos dice el guía que quizás podíamos encontrar a Antonio Banderas que iba mucho! Echamos una ojeada pero no estaba, y tampoco sabíamos si se tenía que enseñar un carné de actor para entrar. Qué cosas tienen los yankees.

En la parte baja de la foto se puede ver el nombre: St Malachy's - The Actors' Chapel


Curiositats de NY IV / Curiosidades de NY IV / NY Curiosities IV

Senyals extranyes

Es veuen coses que criden molt la atenció a Nova York. Una d'elles són algunes senyals i avisos dels quals en podríem fer un llibre. D'entre d'elles n'extrec 3 que em van sobtar bastant. La primera i que més em va sobtar va ser la de la foto 1: plaça per la gent amb SIDA. No té més, simplement una plaça per la gent amb SIDA però no és que sigui el més normal del mon no?? Em vaig quedar molt parat.


La segona és aquesta que es troba a la majoria dels lavabos de restaurants i llocs de menjar ràpid. "Els empleats s'han de rentar les mans abans de marxar" Si no llegeixen el cartell no saben que s'han de rentar les mans?? I és més, si veuen el cartell és perquè ja s'estan rentant les mans, si està a sobre de la pica!


El tercer i últim és aquest de la foto 3 trobat al McDonald's. Ve a dir "Siusplau, no fer el dropro. 20 minuts màxim quan s'estigui consumint. El manager pot aplicar aquesta norma. S'aprecia la vostra col·laboració" Que fooooooooooorrrrrrrrrt!!!!


Señales extrañas

Se ven cosas que llaman mucho la atención en Nueva York. Una de ellas son algunas señales y avisos de los cuales podríamos hacer un libro. Entre ellas extraigo 3 que me sorprendieron bastante. La primera y que más me sorprendió fue la de la foto 1: Plaza de la gente con SIDA. No tiene más, simplemente una plaza de la gente con SIDA pero no es que sea lo más normal del mundo tampoco no?? Me quedé muy parado.

La segunda es esta que se encuentra en la mayoría de los lavabos de restaurantes y lugares de comida rápida. "Los empleados se deben lavar las manos antes de marcharse" Si no leen el cartel no saben que se deben lavar las manos?? Y es más, si ven el cartel es porque ya se están lavando las manos, si está encima del lavamanos!

El tercero y último es este de la foto 3 encontrado en el McDonald's. Viene a decir "Porfavor, no vaguear. 20 minutos máximo cuando se esté consumiendo. El manager puede aplicar esta norma. Se aprecia vuestra colaboración" Que fuerrrrrrrrrte!!!!

Curiositats de NY III / Curiosidades de NY III / NY Curiosities III

Bombers de NY

El fet de que els bombers surtin a Barcelona o se'ls senti passar per sota de casa és un aconteixement que no es repeteix molt sovint per sort, perquè sabem que quan surten és que alguna cosa dolenta a passat, un gran incendi o similar. A Nova York no funciona així. Molt estrany és el dia en que no sents un cotxe de bombers pels carrers de Manhattan anant a ves a saber on. A més no són gens discrets, a més de l'espectacular sirena, van pitant que semblen trailers. Encara no sabem a on es dirigeixen cada cop que surten però deu ser un 50% gats que no poden baixar d'un arbre, 30% avies que no poden pujar la compra als seus pisos sense ascensor, 14% gent atrapada a ascensors, 5% incendis forestals, 0,9% incendis normals a cases i 0,1% World Trade Centers.


A part de l'anècdota de que surten sempre de passeig, em va impactar el cuartel que hi ha davant de la zona zero, on tenen exposades unes restes d'un camió de bombers destruit per l'atemptat a les torres, la placa del carrer Liberty i memorials als bombers víctimes d'aquell cuartel. Al veure les restes en persona, d'alguna manera, xoquen molt més tots els fets.


















Bomberos de NY

El hecho de que los bomberos salgan en Barcelona o se los oiga pasar por debajo de casa es un acontecimiento que no se repite muy a menudo por suerte, porque sabemos que cuando salen es que algo malo ha pasado, un gran incendio o similar. En Nueva York no funciona así. Muy extraño es el día en que no oyes un coche de bomberos por las calles de Manhattan yendo a vete a saber dónde. Además no son nada discretos, además de la espectacular sirena, van pitando que parecen trailers. Todavía no sabemos a donde se dirigen cada vez que salen pero debe de ser un 50% gatos que no pueden bajar de un árbol, 30% abuelas que no pueden subir la compra a sus pisos sin ascensor, 14% gente atrapada a ascensores, 5% incendios forestales, 0,9% incendios normales en casas y 0,1% World Trade Centers.



Aparte de la anécdota de que salen siempre de paseo, me impactó el cuartel que hay delante de la zona cero, dónde tienen expuestos unos restos de un camión de bomberos destruido por el atentado de las torres, la placa de la calle Liberty y memoriales a los bomberos víctimas de aquel cuartel. Al ver los restos en persona, de alguna manera, chocan mucho más todos los hechos.

Curiositats de NY II / Curiosidades de NY II / NY Curiosities II

"Bleecker with Morton please..."

El dijous que vam anar a sopar a Little Italy, vam acabar sopant a un restaurant al que no anàvem encaminats. Volíem anar a John's Pizza, que és un restaurant de pizzes molt famós que un dels guíes de l'autobús havia recomanat en un dels trajectes. Quan el va recomanar, jo que anava amb la meva llibreta apuntant tot allò interessant vaig fixar-me en els carrers que es creuàven allà per tal de saber arribar més tard amb el metro. Bé, el cas és que agafem un taxi i li dic, "Bleecker amb Morton sisplau" i el tio parlant pel bluetooth del mòvil... bueno. Sempre ho fan que hi farem. Al cap d'una bona estona conduint, arriba un moment que em diu... "Bleecker amb Mort oi?" i jo... "no, Bleecker amb Morton". I comença el tio uy això no pot ser perquè aquests dos carrers estan molt allunyats i no es creuen mai no té sentit blablabla... i jo a la meva guía tenia que si que es creuàven però no ho tenia super clar perquè queia just al mig de dues pàgines i no s'acabava de veure bé. El cas és que després de discutir una mica li vam acabar dient que ens portes a Little Italy en general i allà ja aniriem a qualsevol restaurant. Vam acabar sopant de meravella, però al cap de dos dies m'hagués encantat trobar-me al taxista dels ous quan vam passar per aquí....


"Bleecker with Morton please..."

El jueves que fuimos a cenar a Little Italy, acabamos cenando en un restaurante al que no íbamos encaminados. Queríamos ir a John's Pizza, que es un restaurante de pizzas muy famoso que uno de los guías del autobús había recomendado en uno de los trayectos. Cuando lo recomendó, yo que iba con mi libreta apuntando todo aquello interesante me fijé en las calles que se cruzaban ahí para saber llegar más tarde con el metro. Bueno, el caso es que cogemos un taxi y le digo, "Bleecker con Morton porfavor" y el tio hablando por el bluetooth del móbil... bueno. Siempre lo hacen que le vamos a hacer. Al cabo de un buen rato conduciendo, llega un momento que me dice... "Bleecker con Mort verdad?" y yo... "no, Bleecker con Morton". Y empieza el tio "uy esto no puede ser porque estas dos calles están muy alejadas y no se cruzan nunca, no tiene sentido blablabla..." y yo en mi guía tenía que si que se cruzaban pero no lo tenía super claro porque caía justo en medio de dos páginas y no se acababa de ver bien. El caso es que tras discutir algo le acabamos diciendo que nos llevase a Little Italy en general y allí ya iríamos a cualquier restaurante. Acabamos cenando de fábula, pero al cabo de dos días me hubiera encantado encontrarme al taxista de los huevos cuando pasamos por aquí....

martes, marzo 20, 2007

Curiositats de NY I / Curiosidades de NY I / NY Curiosities I

A part de tot el que vam estar visitant a Nova York i per suposat fent moltes fotos, també hi han algunes anècdotes i situacions peculiars de Nova York o Nord-Amèrica en general que m'agradaria explicar. No se quants posts em portarà, però aquí comença el primer:

El metro de Nova York

A NY li diuen Subway. Com no un canvi més per acabar-ho d'adobar. A Londres és el Tube en col·loquial i l' Underground en formal, a Boston és el "T" i a Nova York és el Subway, que a l'hora a anglés britànic vol dir només un pas subterrani sense necessitat de ser metro. Una liada.

El de NY és molt més antic del que qualsevol persona es pot esperar de la ciutat més important del món. Això si funciona 24 hores. El seu funcionament és irregular de tota manera, acostuma a tardar bastant en arribar i encara més si no estàs en una d'aquelles estacions que anomenen "express". Els trens express són linees normals del metro que paren només a estacions puntuals cada 6 o 7 parades (em sona haver explicat això abans) i pasen per una via central que no està a la vora de l'andana. Les linees es bi, tri i cuatrifurquen pel que és dificil agafar d'una ullada quina linea en quina direcció has d'agafar. De totes maneres els trens tenen especificats els seus destins finals i si es posa una mica d'atenció no et perds. Les andanes també estàn ben indicades però per això mateix hi ha multitut d'indicacions. El que a mi em toca una mica la pera és la poca imaginació en el nom de les parades. Un carrer que creu Manhattan a la part sud que es diu Canal Street, té parades de metro de 5 linees diferents que no son transbord entre si i estan allunyades unes de les altres. Doncs bé, totes 5 es diuen "Canal Street" i has de saber on vas en aquests casos o estas una mica fotut.

Interior d'un vagó de la línea blava


Una altra curiositat és que un cop el tren para a una estació, les portes tarden un segle en obrir-se. La gent n'està acostumada però a Barcelona la gent començaria amb el famós... "puertaaaaaa!!" dels autobusos.

Per a una persona que no parli anglès i que no hagi estat mai a Nova York també pot ser confús el fet que les direccions dels trens es diferenciin en ocasions entre Inbound (cap a dins) i Outbound (cap a fora). Si no tens molt clar on ets i el mapa de la ciutat, pots estar anant cap a fora pensant que vas cap a dins sense adonarte'n.

Per últim, al metro de Manhattan no donen un mapa de metro (del que us deixo un link) tamany butxaca perquè sàpigues on vas ni que els matin. Deu ser perquè és un preciós souvenir que si no no es vendria gaire...

Per més confusions podeu mirar el post de The River Café en que explico també el tipus de confusió a les entrades del metro des del carrer.

Parada de High Street - Brooklyn Bridge


Aparte de todo el que estuvimos visitando en Nueva York y por supuesto haciendo muchas fotos, también hay algunas anécdotas y situaciones peculiares de Nueva York o Norte-América en general que me gustaría explicar. No se cuántos posts me llevará, pero aquí empieza el primero:

El metro de Nueva York

En NY le llaman Subway. Como no, un cambio más para acabarlo de redondear. En Londres es el Tube en coloquial y el Underground en formal, en Boston es el "T" y en Nueva York es el Subway, que a la vez en inglés británico quiere decir sólo un paso subterráneo sin necesidad de ser metro. Una liada.

El de NY es mucho más antiguo de lo que cualquier persona se puede esperar de la ciudad más importante del mundo. Eso si, funciona 24 horas. Su funcionamiento es irregular de todas maneras, acostumbra a tardar bastante en llegar y todavía más si no estás en una de aquellas estaciones que denominan "express". Los trenes express son lineas normales del metro que paran sólo en estaciones puntuales cada 6 o 7 paradas (me suena haber explicado esto antes) y pasan por una vía central que no está al lado del andén. Las líneas se bi, tri y cuatrifurcan por lo que es dificil entender a primera vista, qué linea y en qué dirección lo has de coger. De todos modos los trenes tienen especificados sus destinos finales y si se pone algo de atención no te pierdes. Los andenes también están bien indicados pero por eso mismo hay multitud de indicaciones. Lo que a mí me toca algo la pera es la poca imaginación en el nombre de las paradas. Una calle que cruza Manhattan en la parte sur que se llama Canal Street, tiene paradas de metro de 5 líneas diferentes que no son transbordo entre sí y están alejadas unas de las otras. Pues bien, las 5 se llaman "Canal Street" y tienes que saber dónde vas en estos casos o estas algo jodido.

Otra curiosidad es que una vez el tren para en una estación, las puertas tardan un siglo en abrirse. La gente está acostumbrada pero en Barcelona la gente empezaría con el famoso... "puertaaaaaa!!" de los autobuses.

Para una persona que no hable inglés y que no haya estado nunca en Nueva York también puede ser confuso el hecho que las direcciones de los trenes se diferencien en ocasiones entre Inbound (hacia adentro) y Outbound (hacia fuera). Si no tienes muy claro dónde estas y el mapa de la ciudad, puedes estar yendo hacia fuera pensando que vas para adentro sin darte cuenta.

Por último, en el metro de Manhattan no dan un mapa de metro (del que os dejo un link) tamaño bolsillo para que sepas dónde vas ni que los maten. Debe de ser porque es un precioso souvenir que si no no se vendería demasiado...

Para más confusiones podéis mirar el post de The River Café en que explico también el tipo de confusión en las entradas del metro desde la calle.

Foto 1: Interior de un vagón de la línea azul

viernes, marzo 16, 2007

Primer pas per NYC Abril / Primer paso para NYC Abril / First step to NYC April

Abans de tornar a Boston, tots aquests dies a Nova York he estat preparant alguns esdeveniments que farem amb aquests bojos que venen el 2 d'abril (David, Elo, Silvia i el seu germà). S'han complert tots els objectius d'entrades a aconseguir. Aquí en teniu una foto per que veieu quina de coses ens esperen el més que ve!

- 6 d' abril: NY Knicks vs Minnesota Timberwolves
- 7 d' abril: The Lion King
- 8 d' abril: NY Yankees vs Baltimore Orioles
- 11 d' abril: Boston Celtics vs Philadelphia 76ers

Antes de volver a Boston, todos estos días en Nueva York he ido preparando algunos acontecimientos que haremos con estos locos que vienen el 2 de abril (David, Elo, Silvia y su hermano). Se han cumplido todos los objetivos de entradas a conseguir. Aquí tenéis una foto para que veais la de cosas que nos esperan el més que viene!

- 6 de abril: NY Knicks vs Minnesota Timberwolves
- 7 de abril: The Lion King
- 8 de abril: NY Yankees vs Baltimore Orioles

- 11 de abril: Boston Celtics vs Philadelphia 76ers

Before coming back to Boston, all these days in New York I have been setting up some events that we are planning to attend with all these crazy people coming the second of April (David, Elo, Silvia and her brother). All the targets of tickets to buy are accomplished. Here you have a picture so you can see the amount af plans we have next month!

- April 6th: NY Knicks vs Minnesota Timberwolves
- April 7th: The Lion King
- April 8th: NY Yankees vs Baltimore Orioles
- April 11th: Boston Celtics vs Philadelphia 76ers

Dia 11: Dia de partida

El dia 11 va ser ja lamentablement el dia de partida. Això no significa però, que no tinguessim coses planejades. El pla del dia era per mi aixecar-me aviat i anar a comprar les entrades de The Lion King que tant se m'havien resistit dies anteriors perquè estava tancat, perquè arribavem tard a un altre lloc, o perquè hi havia molta cua. Aquell dia no se m'escapavem. Doncs bé, eren les 9.15 del dematí i havíem quedat amb el Xavi que vindria sobre les 10.30 a l'hostal quan jo ja hagués tornat de Times Square (on està el teatre). Doncs estava esmorçant i entra el Xavi... "que fas aquí tan aviat!!??" li dic, "aviat??... que no saps que han adelantat l'hora??" merda... un altre cop sense entrades del musical!! No teniem temps perquè havíem d'anar al Tour de l'estadi dels Yankees ja que no hi ha cap partit encara de la lliga per poder veure. Doncs amb les preses nem corrents a l'estadi i que resulta?? Que a partir del dia 12 de març, fins no se quin dia d'abril no fan tours per X motius. Quin dia teniem? El 12 és clar... Quina mala sort. Aquesta va ser la única imatge que vaig poder agafar de l'estadi a tranques i barranques... que hi farem!!



Bé no hi ha mal que per be no vingui i ens en vam anar a Times Square a comprar les entrades del musical i aquest cop si que les vaig aconseguir!!! A part d'això vam veure a un paio molt típic de les pel·lis i que de fet ja havia vist jo en alguna parada de carrer que venen fotos. El "Naked Cowboy", quin personatge!! És un tio que està al mig de Times Square en calçotets amb un barret de Cowboy cantant amb una guitarra que té un forat perquè la gent li posi propines i tal. És un catxondo el pavo.

D'aquí ja poc quedava, anar a la botiga de la NBA (molt recomanada, pedazo botiga!!!!!!) i dinar abans de marxar. Va ser en un lloc típic d'hamburgueses que la Ana portava tant de temps volen trobar. Va arribar a l'últim sospir.
Ha estat un viatge molt divertit però sobretot molt cansat... Propers viatgers a Nova York, recarregeu bé les piles (les de la càmera de fotos també) perquè aquí hi ha mil coses a patejar-se!!


El día 11 fue ya lamentablemente el día de partida. Aún y así, esto no significa que no tuvieramos cosas planeadas. El plan del día era para mí levantarme pronto e ir a comprar las entradas de The Lion King que tanto se me habían resistido días anteriores porque estaba cerrado, porque llegabamos tarde a otro sitio, o porque había mucha cola. Aquel día no se me escapaban. Pues bien, eran las 9.15 de la mañana y habíamos quedado con Xavi que vendría sobre las 10.30 al hostal cuando yo ya hubiera vuelto de Times Square (donde está el teatro). Pues estaba desayunando y entra Xavi... "que haces aquí tan pronto!!??" le digo, "pronto??... que no sabes que han adelantado la hora??" mierda... otra vez sin entradas del musical!! No teníamos tiempo porque teníamos que ir al Tour del estadio de los Yankees puesto que no hay ningún partido todavía de la liga para poder ver. Pues con las prisas vamos corriendo al estadio y que resulta?? Que a partir del día 12 de marzo, hasta no se qué día de abril no hacen tours por X motivos. Qué día era? El 12 claro está... Qué mala suerte. Esta fue la única imagen que pude coger del estadio a trancas y barrancas... que le vamos a hacer!!

Bueno, no hay mal que por bien no venga y nos fuimos a Times Square a comprar las entradas del musical y esta vez si que las conseguí!!! Aparte de esto vimos a un pavo muy típico de las pelis y que de hecho ya había visto yo en alguna parada de calle que venden fotos. El "Naked Cowboy", qué personaje!! Es un tio que está en medio de Times Square en calzoncillos con un sombrero de Cowboy cantando con una guitarra que tiene un agujero para que la gente le ponga propinas y tal. Es un cachondo el pavo.

De aquí, ya poco quedaba, ir a la tienda de la NBA (muy recomendada, pedazo de tienda!!!!!!) y comer antes de marchar. Fue en un lugar típico de hamburguesas que Ana llevaba tanto tiempo queriendo encontrar. Llegó en el último suspiro.

Ha sido un viaje muy divertido pero sobre todo muy cansado... Próximos viajeros a Nueva York, recarguen bien las pilas (las de la cámara de fotos también) porque aquí hay mil cosas a patearse!!

martes, marzo 13, 2007

Dia 10 part 2: 5th Av. St. Patrick's Cathedral, Skating at Rockefeller Center

Un cop vam acabar de visitar l'exposició de Barcelona (per la resta del museu ja no hi havia forces) vam començar a baixar la 5th Av. Crec que la millor part és la que es troba aquí adalt passat el famós hotel Plaza, que per cert, està deixant de ser un hotel per passar a ser apartaments de super luxe, per això el seu aspecte amb andamis per tot arreu. Es conservarà de tota manera un 30% com a hotel. Totes les botigues més cares que tots ja coneixem se situen en aquesta part. Entre d'altres trobem Tiffany & Co. coneguda per la película Desayuno con Diamantes (Breakfast at Tiffany's). A la porta del costat hi trobem l'entrada principal del Trump Building. És un edifici símbol de la suntuositat de Nova York. El vestíbul és una meravella amb una cascada a la paret que baixa unes tres plantes. Dins hi ha un centre comercial de 5 plantes (crec) de Nike. És un paradís!!!! Baixant baixant, després que la Ana es comprés un bolso de no diré quants dòlars a Armani Exchange, trobem per fí St. Patrick's Cathedral!! Havíem vist mil esglesies i mai sabíem si era aquesta que és la més famosa. Impacta molt una esglèsia del 1878 construida en marbre blanc, entre tots els gratacels que l' envolten. L'esglesia està situada just davant del Rockefeller Center i vam decidir (com que no estàvem prou cansats) anar a patinar a la famosa pista de patinatge que hi coloquen a l' hivern. Aquest és el famós lloc on posen l' arbre de Nadal enorme que surt a varies pel·licules, entre elles la que tots recordareu Solo en Casa 2. Quin luxe poder patinar a un lloc com aquest i mirar cap amunt i veure com s' alçen tots els edificis de la cinquena avinguda. He de destacar per això que pel que val ($21) podríen netejar la pista més sovint, perquè al final semblava que estàvem esquiant més que patinant!

Per suposat després d'aquí a l' hostal a dormir perquè no hi ha qui s'aguanti dret!

PD. En aquestes ens vam fer unes fotos amb uns polis a Times Square. No te'n pots anar de NY sense fer-te una foto amb un poli!!! I sobre aquests anàven a cavall!!


Rockefeller Center's skating rink


Una vez acabamos de visitar la exposición de Barcelona (para el resto del museo ya no había fuerzas) empezamos a bajar la 5th Av. Creo que la mejor parte es la que se encuentra aquí arriba pasado el famoso hotel Plaza, que por cierto, está dejando de ser un hotel para pasar a ser apartamentos de super lujo, por eso su aspecto con andamis por todo por todas partes. Se conservará de todas maneras un 30% como hotel. Todas las tiendas más caras que todos ya conocemos se sitúan en esta parte. Entre otros encontramos Tiffany & Co. conocida por la película Desayuno con Diamantes (Breakfast at Tiffany's). En la puerta de al lado encontramos la entrada principal del Trump Building. Es un edificio muestra de la suntuosidad de Nueva York. El vestíbulo es una maravilla con una cascada en la pared que baja unas tres plantas. Dentro hay un centro comercial de 5 plantas (creo) de Nike. Es un paraíso!!!! Bajando bajando, después de que Ana se comprara uno bolso (de no diré cuántos dólares) en Armani Exchange, encontramos por fin St. Patrick's Cathedral!! Habíamos visto mil iglesias y nunca sabíamos si era esta que es la más famosa. Impacta mucho una catedral del 1878 construida en mármol blanco, entre todos los rascacielos que la rodean. La catedral está situada justo ante del Rockefeller Center y decidimos (cómo no estábamos lo suficientemente cansados) ir a patinar a la famosa pista de patinaje que colocan en invierno. Este es el famoso lugar dónde ponen el árbol de Navidad enorme que sale en varias películas, entre ellas la que todos recordaréis Solo en Casa 2. Qué lujo poder patinar en un sitio como este y mirar hacia arriba y ver como se alzan todos los edificios de la quinta avenida. Tengo que destacar por eso, que para lo que vale ($21) podrían limpiar la pista más amenudo, porqué al final parecía que estábamos esquiando más que patinando!

Por supuesto después de aquí al hostal a dormir porque no hay quien se aguante derecho!

PD. En estas nos hicimos unas fotos con unos polis en Times Square. No te puedes ir de NY sin hacerte una foto con un poli!!! Y encima estos iban a caballo!!

lunes, marzo 12, 2007

Dia 10 part 1: Central Park,Metropolitan Museum of Art

Cada dia crec que ja cap dia podré estar més cansat i resulta que el següent dia és encara més esgotador. Avui com bé diu el títol hem fet un milió de coses. Hem començat a Central Park, que no és precissament petit i hem anat fent tots els punts d'interès, des del Wollman Rink, l'estatua de Alicia al pais de les maravelles, Strawberry Fields homenatge a John Lennon, l'edifici on vivia, paratges del parc i un etcetera amb els peus que treien fum. El parc és molt maco però tinc ganes de veure'l quan comencin a sortir les fulles als arbres i creixi la gespa. A destacar una bonica típica estampa d'un pare jugant amb el seu fill a beisbol. No m'hi he pogut estar de fer-li una foto!!


D'aquí ja ens hem encaminat al Metropolitan Museum of Art situat a la 5th Av. en el tros anomenat "Museum Mile" que està tot ple de museus. Hi havia una exposició anomenada ni més ni menys "Barcelona and Modernity: Gaudí to Dalí". Quina exposició més fantàstica!! Ens hi hem passat un parell d'hores llegint i caminant i sobretot admirant Barcelona! Jo sempre he estat un enamorat de Barcelona i mai m'ha fet falta sortir-ne per saber que és una ciutat maravellosa, però quan a sobre estàs fora i veus una exposició com aquesta, tan acurada, tan ben feta, tan complerta, amb obres catalanes de tot el segle, fotografies d'obres de Gaudí, mobles dissenyats per ell, explicacions de com dissenyava els edificis, història de Catalunya i el franquisme, quadres de Dalí, Picasso, mapes de Barcelona etc etc etc.

No acabaria mai. M'agradava escoltar i veure com els americans comentaven coses de la ciutat on he viscut tota la vida. És un plaer estar a la suposada capital del mon veient com s' admira la capital de Catalunya. M' han cridat especialment l'atenció posters com aquest que us deixo. Una llàstima que al final no es pogués aguantar la resistència. Responent al Valen en un dels seus comentaris fa uns quants posts: i tant que es troba a faltar Barcelona i la seva gent, bé, millor dit, la meva gent.

Portada de l'exposició amb la Sagrada Familia al centre

Cada día creo que ya ningún día podré estar más cansado y resulta que el siguiente día es todavía más agotador. Hoy como bien dice el título hemos hecho un millón de cosas. Hemos empezado en Central Park, que no es precisamente pequeño y hemos ido haciendo todos los puntos de interés, desde el Wollman Rink, a la estatua de Alicia en el país de las maravillas, Strawberry Fields homenaje a John Lennon, el edificio dónde vivía, parajes del parque y un etcetera con los pies que sacaban humo. El parque es muy bonito pero tengo ganas de verlo cuando empiecen a salir las hojas a los árboles y crezca el césped. A destacar una bonita estampa típica de un padre jugando con su hijo a béisbol. No me he podido aguantar de hacerle una foto!!

De aquí ya nos hemos encaminado al Metropolitan Museum of Art situado en la 5th Av. en el trozo denominado "Museum Mile" que está todo lleno de museos. Había una exposición denominada nada más y nada menos "Barcelona and Modernity: Gaudí to Dalí". Qué exposición más fantástica!! Nos hemos pasado un par de horas leyendo y andando y sobre todo admirando Barcelona! Yo siempre he sido un enamorado de Barcelona y nunca me ha hecho falta salir para saber que es una ciudad maravillosa, pero cuando encima estás fuera y ves una exposición como esta, tan trabajada, tan bien hecha, tan completa, con obras catalanas de todo el siglo, fotografías de obras de Gaudí, muebles diseñados por él, explicaciones de como diseñaba los edificios, historia de Catalunya y el franquismo, cuadros de Dalí, Picasso, mapas de Barcelona etc etc etc. No acabaría nunca. Me gustaba escuchar y ver como los americanos comentaban cosas de la ciudad dónde he vivido toda la vida. Es un placer estar en la supuesta capital del mundo viendo cómo se admira la capital de Catalunya. Me han llamado especialmente la atención posters como este que os dejo. Una lástima que al final no se pudiera aguantar la resistencia. Respondiendo al Valen en uno de sus comentarios hace unos cuántos posts: y tanto que se echa de menos Barcelona y su gente, bueno, mejor dicho, mi gente.

Foto 3: Portada de la exposición con la Sagrada Familia en el centro

domingo, marzo 11, 2007

Día 9: Gran Central, Barça i sopar amb natius / ... y cena con nativos

Primera cosa a fer abans de la principal del dia era veure Grand Central. Ok, ens aixequem i anem a Grand Central, seu de pel·lis molt maques de la que només recordo X-Men on tenen una lluïta de puta mare on es veu a la perfecció tota l'estació. És estació de tren, metro i tot del que es pugui fer una estació. És un tipus estació de Sants a Barcelona però els acabats són molt diferents. Enorme i sens falta de banderes americanes per suposat, això a tot arreu.

Interior de Grand Central

Res, unes quantes fotos i sense temps que perdre ens dirigim al Nevada Smith's, penya del barça aquí a New York. Era la 1 del migdia i ja estàvem allà a un bar ple de seguidors del Manchester que jugava contra el Middlesborough. Per una estona em vaig sentir un altre cop a Anglaterra. El partit va acabar i tots els anglesos van desaparèixer inmediatament. Allà va començar un apasionant Llevant - Vilarreal. No hi havia ningú veient aquest partit a una penya culé a Nova York perquè la barreja ja anava massa lluny. Només feia que omplir-se cada cop més de seguidors culés i cada cop es podia sentir una mica més de català. Encara més maco veure com gent de tot el planeta que probablement no ha estat mai a Barcelona venien a apoiar al barça amb les seves samarretes i animant com molts només poden somiar. Llavors abans de que comences el partit vaig preguntar a un dels encarregats per unes banderes genials amb el nom de la penya que Nike va fer quan el barça estava de gira per Estats Units. No en tenien cap a la venda... però si tenien samarretes!! I molt guapes!! Ja tinc un record de la penya blaugrana de l'altre punta del mon (aviat posaré una foto). Al mateix moment vaig tenir l'oportunitat de conèixer al Jordi, fundador de la penya i al Akshat, un noi indi que és qui fa la pàgina web. Va estudiar a Barcelona cap al 94 però no recordo quan de temps em va dir. Em va estar explicant que escolta sempre Rac 1 i es va enamorar de la penya el dia que va decidir baixar-hi a veure un partit... el 0-3 al Bernabeu. Els indis creuen en les vides passades i ell creia fermament que havia estat català en la seva vida anterior i que serà català en la posterior... ser indi és només un tràmit entre aquestes dues deia. Increible. I a sobre independentista!! Quin tio!!

Bé així anava a començar el partit comença a sonar l'himne del barça i tothom a cantar-lo... dins d'un bar de la 3a avinguda de Nova York. Qui m'ho anava a dir oi? Molt emocionant. El partit en si 100% trepidant. Oleguer sisplau, ves a donar-li iogurt al Chaos aquest (com diu el David) en comptes de jugar a futbol i no ens facis que t'obliguem nosaltres a fer una vaga de fam. Gràcies a Deu que vam empatar, i vull dir gràcies a Messi. Ja creia que no podia tenir ni una alegria a Estats Units amb el Barça. I ha perdut el Sevilla!! Ho sento Valen però la generositat sevillana és massa!



Jo, Xavi, Casey i Tyler una estona abans de que comences el partit

Després d'això vam anar a sopar tots amb les ties del Tyler. Quines dones més increiblement acollidores, simpàtiques i amables!! Ens van tractar com si fossim de la familia en tot moment i fins i tot ens van convidar a sopar a una pizzeria que estava de puta mare. Vam estar parlant de les diferències entre EEUU i Europa en molts aspectes i va ser molt interessant i divertit. Quina sort de conèixer a tota aquesta gent tan fantàstica!!


Primera cosa a hacer antes de la principal del día era ver Grand Central. Ok, nos levantamos y vamos a Grand Central, sede de pelis muy guapas de la que sólo recuerdo X-Men donde tienen una batalla de puta madre dónde se ve a la perfección toda la estación. Es estación de tren, metro y todo del que se pueda hacer una estación. Es un tipo estación de Sants en Barcelona pero los acabados son muy diferentes. Enorme y sin falta de banderas americanas por supuesto, eso en todas partes.

Nada, unas cuántas fotos y sin tiempo que perder nos dirigimos al Nevada Smith's, peña del barça aquí a New York. Era la 1 del mediodía y ya estábamos allí en un bar lleno de seguidores del Manchester que jugaba contra el Middlesborough. Por un rato me sentí otra vez en Inglaterra. El partido acabó y todos los ingleses desaparecieron inmediatamente. Así empezó uno apasionant Levante - Villarreal. No había nadie viendo este partido en una peña culé en Nueva York porque la mezcla ya iba demasiado lejos. Sólo hacía que llenarse cada vez más de seguidores culés y cada vez se podía escuchar algo más de catalán. Todavía más guapo ver como gente de todo el planeta que probablemente no ha estado nunca en Barcelona venían a apoyar al barça con sus camisetas y animando como muchos sólo pueden soñar. Entonces antes de que empezase el partido pregunté a uno de los encargados por unas banderas geniales con el nombre de la peña que Nike hizo cuando el barça estaba de gira por Estados Unidos. No tenían a la venta... pero si tenían camisetas!! Y muy guapas!! Ya tengo un recuerdo de la peña azulgrana de la otro punta del mundo (pronto pondré una foto). En el mismo momento tuve la oportunidad de conocer a Jordi, fundador de la peña y a Akshat, un chico indio que es quien hace la página web. Estudió en Barcelona hacia el 94 pero no recuerdo cuanto tiempo me dijo. Me estuvo explicando que escucha siempre Rac 1 y se enamoró de la peña el día que decidió bajar a ver un partido... el 0-3 en el Bernabeu. Los indios creen en las vidas pasadas y él creía firmemente que había sido catalán en su vida anterior y que será catalán en la posterior... ser indio es sólo un trámite entre estas dos decía. Increible. Y encima independentista!! Qué tio!!

Bueno así que iba a empezar el partido, empieza a sonar el himno del barça y todo el mundo a cantarlo... dentro de un bar de la 3a avenida de Nueva York. Quien me lo iba a decir verdad? Muy emocionante. El partido en sí trepidante 100%. Oleguer porfavor, ve a darle yogur al Chaos este (cómo dice David) en vez de jugar a fútbol y no nos hagas que te obliguemos nosotros a hacer una huelga de hambre. Gracias a Dios que empatamos, y quiero decir gracias a Messi. Ya creía que no podía tener ni una alegría en Estados Unidos con el Barça. Y ha perdido el Sevilla!! Lo siento Valen pero la generosidad sevillana es demasiado!
Después de todo esto, fuimos a cenar todos con las tías del Tyler. Qué mujeres más increiblemente acogedoras, simpáticas y amables!! Nos trataron como si fueramos de la familia en todo momento e incluso nos invitaron a cenar en una pizzeria que estaba de puta madre. Estuvimos hablando de las diferencias entre EEUU y Europa en muchos aspectos y fue muy interesante y divertido. Qué suerte poder conocer a toda esta gente tan fantástica!!

Foto 2: Yo, Xavi, Casey y Tyler un rato antes de que empezase el partido

sábado, marzo 10, 2007

Dia 8 part 2: Top of the Rock, Yankee Stadium, Beauty and the Beast, Marriot's Hotel

Després de baixar de l'helicòpter volíem anar al Rockefeller Center que està bastant més amunt a Manhattan i quina millor manera que en el nostre estimat autobús turístic!! Doncs ens vam tornar a colar a l'autobús turístic sense problema i cap amunt, amb vistes i explicació del guía inclosa (encara que l'hem sentit 40 cops ja). La intenció al arribar allà era pujar al Top of the Rock, que és el mirador del Rockefeller Center a la planta 68. He de dir que em va impresionar fins i tot més que el de l'Empire State Building, no se si perquè era de dia o perque les vistes són diferents des d'aquí. S'ha de tenir en compte que el fet de no ser l'Empire State és precisament el que et permet veure l'Empire State inclòs amb les vistes. També et permet veure Central Park ja que si no són ells precisament qui bloquejen la vista. Et permet fer-te una idea de l'impresionant tamany de Central Park que mai deixa d'impresionar. Tenen maravellosament montat tot el camí cap a l' observatori amb una petita exhibició de la construcció de l'edifici que inclou la famosa foto que tothom coneix de NY que va ser presa en la construcció d'aquest edifici entre 1930 i 1939 i l' ascensor te un vidre al sostre i es pot veure com puja (a tota castanya). Les vistes són magnífiques i el dia ens acompanyava.

Impresionants vistes de Central Park des del Top of the Rock

Més tard i després d'una ràpida visita a l'estadi dels Yankees que haurem de repetir dilluns vam anar al veure la Bella i la Bèstia a Broadway. Em va agradar moltíssim. La música, els cantants, els escenaris i tot en general és una passada i és super professional. De tota manera la mida dels seients que teniem era ridículament petita. No em podia moure en absolut. tenia els genolls just a l'esquena del de davant i totalment enganxat al del costat. Una vergonya de seient per un espectacle a Broadway. Encara que fos la més barata, segueixen sent $50. Òbviament ens vam moure de nou a un altre seient que no era el nostre on teniem millor visió i molt més espai perquè no teniem ningú al costat. És una obra molt molt bona i la recomano a tothom que vingui a Nova York. Va ser finalista amb el Rei Lleó com a millor musical de Broadway i va guanyar el Rei Lleó així que em moro de ganes d'anar a aquest!


Moment de la Bella i la Bèstia cantant "Be Our Guest" ("Que festín")

Per acabar el dia vam pujar al restaurant giratori de la planta 48 de l'hotel Marriot a prendre una copa. Una vegada més unes fantàstiques vistes. Que puc dir que no hagi dit ja! Bé si, que tenen un buffet lliure només de postres!! Mmmmmmm...


Tras bajar del helicóptero queríamos ir al Rockefeller Center que está bastante más arriba en Manhattan y qué mejor manera que en nuestro estimado autobús turístico!! Pues nos volvimos a colar en el autobús sin problema y hacia arriba, con vistas y explicación del guía incluida (aunque la hemos oido 40 veces ya). La intención al llegar allí era subir al Top of the Rock, que es el mirador del Rockefeller Center en la planta 68. Debo decir que me impresionó incluso más que el del Empire State Building, no se si porque era de día o porque las vistas son diferentes desde aquí. Se debe tener en cuenta que el hecho de no ser el Empire State es precisamente lo que te permite ver el Empire State incluido con las vistas. También te permite ver Central Park puesto que si no son ellos precisamente quien bloquean la vista. Te permite hacerte una idea del impresionante tamaño de Central Park que nunca deja de impresionar. Tienen maravillosamente montado todo el camino hacia el observatorio con una pequeña exhibición de la construcción del edificio que incluye la famosa foto que todo el mundo conoce de NY que fue tomada en la construcción de este edificio entre 1930 y 1939 y el ascensor tiene un vidrio en el techo y se puede ver cómo sube (a toda castaña). Las vistas son magníficas y el día nos acompañaba.


Famosa foto presa durant la construcció del Rockefeller Center

Más tarde y tras una rápida visita al estadio de los Yankees que tendremos que repetir el lunes fuimos al ver la Bella y la Bestia a Broadway. Me gustó muchísimo. La música, los cantantes, los escenarios y todo en general es una pasada y super profesional. De todas maneras la medida de los asientos que teníamos era ridículamente pequeña. No me podía mover en absoluto. Tenía las rodillas justo en la espalda del de delante y totalmente enganchado al del lado. Una vergüenza de asiento para un espectáculo en Broadway. Aunque fuera la más barata, siguen siendo $50. Óbviamente nos movimos de nuevo a otro asiento que no era el nuestro dónde teníamos mejor visión y mucho más espacio porque no teníamos a nadie al lado. Es una obra muy muy buena y la recomiendo a todo el mundo que venga a Nueva York. Fue finalista junto con el Rey León como mejor musical de Broadway y ganó el Rey León así que me muero de ganas de ir a éste!

Para acabar el día subimos al restaurante giratorio de la planta 48 del hotel Marriot a tomar una copa. Una vez más unas fantásticas vistas. Que puedo decir que no haya dicho ya! Bueno si, que tienen un buffet libre sólo de postres!! Mmmmmmm...

Foto 1: Impresionantes vistas de Central Park desde el Top of the Rock

Foto 2: Momento de la Bella y la Bestia cantando "Be Our Guest" ("Que Festín")

Foto 3: Famosa foto tomada durante la construcción del Rockefeller Center