lunes, noviembre 12, 2007

Orlando: Walt Disney World

A l'endemà si que tocava Disney d'una vegada!!! Vaig fer durant tot el dia una regressió als meus 13 anys quan vaig tenir la sort de poder anar a Disneyland Paris amb el viatge de vuitè del cole (per als més joves, vuitè és erròniament conegut com 2º d'ESO).

The Magic Kingdom, where dreams come true

El parc és una meravella, però el de Paris no té res a envejar-li ja que de fet està fet a imatge i semblança seva. La màgia de Disney corre per tots els cantons, amb tots els seus edificis típics, el seu castell regnant en el centre, la música que surt de tot arreu i per sobre de tot les seves botigues de peluixos!! Quan tingui fills els ompliré l'habitació de peluixos amb l'excusa!!

L'interior del parc on tot és tant pintoresc...

Una vegada més vaig tornar a conèixer a algú que em va amenitzar el dia. Aquesta vegada van ser tres noies de ‘Puelto Rico’ com sembla ser que allà ho pronuncien. Eren molt divertides però aquesta vegada per desgràcia les vaig trobar una mica més entrat el dia, però l'estona que vam passar va estar molt bé.

La carrossa de la Ventafocs a la cavalcada nocturna

L'última cosa a Disney, que no et pots perdre, és l'espectacle de focs artificials, que vam estar a punt de no poder veure perquè plovia una mica. Finalment ja van començar amb una mica de retard, però l'espera va valer totalment la pena. Van ser molt molt bonics i més combinats amb la música de Disney.

Els fantàstics focs artificials davant del famós castell de Disney




Al día siguiente si que tocaba Disney de una vez!!! Hice durante todo el día una regresión a mis 13 años cuando tuve la suerte de poder ir a Disneyland Paris con el viaje de octavo del cole (para los más jóvenes, octavo es erróneamente conocido como 2º de ESO).

La casa de caramelo y chocolate de Hansel y Gretel!! Era como estar dentro de un dibujo animado

El parque es una maravilla, pero el de Paris no tiene nada que envidiarle ya que de hecho está hecho a su imagen y semejanza. La magia de Disney corre por todas las esquinas, con todos sus edificios típicos, su castillo reinando en el centro, la música que sale de todas partes y sobretodo sus tiendas de peluches!! Cuando tenga hijos les voy a llenar el cuarto de peluches con la excusa!!

Paisajes de dentro del pueblo Disney

Una vez más volví a conocer a alguien que me amenizó el día. Esta vez fueron tres chicas de ‘Puelto Lico’ como parece ser que allí lo pronuncian. Eran muy divertidas pero esta vez por desgracia las encontré un poquito más entrado el día, pero el rato que pasamos estuvo muy bien.

Paseo principal que desemboca en el castillo

Lo último en Disney, que no te puedes perder, es el espectáculo de fuegos artificiales, que estuvimos apunto de no poder ver porque llovía un poquito. Finalmente ya empezaron con un poco de retraso, pero la espera valió totalmente la pena. Fueron muy muy bonitos y más combinados con la múscia de Disney.

Carrozas de la cabalgata nocturna

Foto 2: El intreior del parque donde todo es tan pintoresco...

Foto 3: La carroza de Cenicienta en la cabalgata nocturna

Foto 4: Los fantásticos fuegos artificiales ante el famoso castillo de Disney

miércoles, noviembre 07, 2007

Orlando: Universal Studios – Islands of Adventure

El dia 5 molt molt aviat ja agafava un autobús de camí a Orlando perquè em feia especial il·lusió anar a Walt Disney World. Malgrat tot, tothom a Miami, m'havia recomanat anar a Universal Studios en comptes de Disney World perquè aquest últim estava més orientat a nens petits i l'altre tenia més muntanyes russes.

Entrada d' Universal Studios

M'ho van dir tantes vegades que al final vaig decidir, no canviar d'opinió sobre quin parc anava a anar, però si adherir les opinions dels altres. En resum que vaig anar als dos i llestos.

L'entrada d'Universal Studios tot il·luminat quan vaig sortir

Las Vegas és als casinos el que Orlando és als parcs d'atraccions. Hi ha un munt de parcs d'atraccions. Sobretot estan els grans i més famosos com Disney World, Universal Studios, Islands of Adventure, Sea World i algun més, però després hi ha parquets petits espargits per tot arreu, perquè al cap i a la fi cada ciutat d'EEUU és un parc temàtic amb un tema, i Orlando és el parc dels parcs temàtics.

Vaig arribar amb l'autobús al voltant de les 11 i un noi molt amable de la companyia de l'autobús em va dur a l'hotel en el seu cotxe perquè quedava prop d'una família que havia de dur i com ell tornava cap a enrere cap a casa seva en direcció a Universal Studios em va dir que si volia em deixava allà. D'aquesta manera vaig decidir començar per aquest parc i evitar-me 30 dòlars de taxi si havia d'anar pel meu compte l'endemà. Quan t'assabentes del preu de l'entrada del parc, encara és més important estalviar-te diners en qualsevol cosa que puguis perquè t'astellen ni més ni menys que 85 dòlars!!! Per als d'allà, segurament comprant 5 pots del ColaCao de torn que tinguin per allà tindran 2x1 però jo com que ni idea... De tota manera, dins d'aquest preu podies entrar en Universal Studios i Islands of Adventure que són dos parcs colindants. La diferència si solament volies anar a un era de 5 dòlars així que òbviament…

Aquest és el ticket que si perds ja et pots donar de cops de cap contra el terra, perquè val un dineral!! El que el duu soc jo, fàcilment reconeixible pels meus pantalons de flors jeje

Així vaig començar per Islands of Adventure. Té unes atraccions molt xules, especialment Spiderman, Hulk i sobretot Dragon of Fire i Dragon of Ice. Aquesta última immmmpresionant!! La millor en que m'he muntat fins a ara, i sí, millor que el Dragon Khan!!! El dia m'el van amenitzar uns nois que vaig trobar a la cua del Spiderman, que em van començar a parlar, una vegada més donant mostra del bon i obert caràcter dels americans. Eren jovenets, d'entre 16 i 19, però a mi tant se m'en dóna perquè eren molt macos, i em vaig passar tot el dia amb ells cap amunt i cap avall i em vaig divertir molt. Anar només a un parc d'atraccions pot ser divertit però tampoc tant!!

L'entrada a la millor atracció que he pujat mai: Dragon of Fire & Dragon of Ice

Després d'un diluvi d'uns 45 minuts, típic de Florida en aquestes èpoques, ens vam passar a Universal Studios, on tot està basat en pel·lícules famoses i tens atraccions com Shrek, Terminator o Tiburón per exemple i especialment Twister. Aquest últim és un show on se simula un tornat i està tan tant bé que quan acaba tothom surt aplaudint d'allà perquè és hiper real.

Un dels grans i numerosos diluvis diaris. Les atraccions van estar parades una bona estona!

Abans d'anar-me'n a l'hotel cap a allà a les 11 vaig pensar ‘quina gana tinc’ mentre passava per davant de Bubba Gump Orlando jejeje i òbviament vaig entrar-hi a prendre'm el meu últim sopar Bubba del meu viatge.


El día 5 muy muy prontito ya cogía un autobús de camino a Orlando porque me hacía especial ilusión ir a Walt Disney World. A pesar de todo, todo el mundo en Miami, me había recomendado ir a Universal Studios en vez de Disney World porque este último estaba más orientado a niños pequeños y el otro tenía más montañas rusas.

Me lo dijeron tantas veces que al final decidí, no cambiar de opinión sobre a que parque iba a ir, pero si adherir las opiniones de los demás. En resumen que fui a los dos y listos.

Ya hacia media tarde camino de Islands of Adventure para aprovechar el dinero pagado!

Las Vegas es a los casinos lo que Orlando es a los parques de atracciones. Hay un montón de parques de atracciones. Sobretodo estan los grandes y más famosos como Disney World, Universal Studios, Islands of Adventure, Sea World y alguno más, pero después hay parquecitos pequeños esparcidos por ahí, porque al fin y al cabo cada ciudad de EEUU es un parque temático con un tema, y Orlando es el parque de los parques temáticos.

Llegué con el autobús alrededor de las 11 y un chico muy majo de la compañía del autobús me llevó al hotel en su coche porque quedaba cerca de una familia que tenía que llevar y como el volvía hacia atrás hacia su casa en dirección a Universal Studios me dijo que si quería me dejaba allí. De esa manera decidí empezar por ese parque y evitarme 30 dólares de taxi si tenía que ir por mi cuenta el día siguiente. Cuando te enteras del precio de la entrada del parque, aún es más importante ahorrarte dinero en cualquier cosa que puedas porque te astillan ni más ni menos que 85 dólares!!! Para los de allí, seguramente comprando 5 botes del ColaCao de turno que tengan por allí tendrán 2x1 pero yo como que ni idea... De todas maneras, dentro de ese precio podías entrar en Universal Studios y Islands of Adventure que son dos parques colindantes. La diferencia si solo querías ir a uno era de 5 dólares así que obviamente…

Así empecé por Islands of Adventure. Tiene unas atracciones muy guapas, en especial Spiderman, Hulk y sobretodo Dragon of Fire y Dragon of Ice. Esta última immmmpresionante!! La mejor en que me he montado hasta ahora, y sí, mejor que el Dragon Khan!!! El día me lo amenizaron unos chicos que encontré en la cola del Spiderman, que me empezaron a hablar, una vez más dando muestra del buen y abierto carácter de los americanos. Eran jovencillos, de entre 16 y 19, pero a mi tanto me da porque eran muy majos, y me pasé todo el día con ellos arriba y abajo y me divertí mucho. Ir solo a un parque de atracciones puede ser divertido pero tampoco tanto!!

Stephanie posando para salir en mi blog

Después de un diluvio por unos 45 minutos, típico de Florida en estas épocas, nos pasamos a Universal Studios, donde todo está basado en películas famosas y tienes atracciones como Shrek, Terminator o Tiburón por ejemplo y en especial Twister. Este último es un show en que se simula un tornado y está tan tan bien que cuando acaba todo el mundo sale aplaudiendo de allí porque es hiper real.

Yo antes de entrar en la atracción de tiburón. Me hizo gracia porque la había visto en la tele hacía tiempo.

Antes de irme al hotel hacia allà a las 11 pensé ‘qué hambre tengo’ mientras pasaba por delante de Bubba Gump Orlando jejeje y obviamente entre a tomarme mi última cena Bubba de mi viaje.

Foto 2: La entrada a Universal Studios toda iluminada cuando salí por la noche

Foto 3: Este es el ticket que si pierdes ya te puedes dar cabezazos contra el suelo, porque vale un dineral!! El que lo lleva soy yo, facilmente reconocible por mis pantalones de flores jeje

Foto 4: La entrada a la mejor atracción que he subido nunca: Dragon of Fire & Dragon of Ice

Foto 5: Uno de los grandes y numerosos diluvios diarios. Las atracciones estuvieron paradas un buen rato!

martes, octubre 23, 2007

Miami: Alberto y Annette

L’Alberto i l’Annette han estat la base del meu viatge a Miami. Sense ells el meu viatge hagués estat probablement bé perquè la ciutat és de puta mare, però ni de bon tros hagués estat aprop del que va ser. Des del primer moment li vaig estar escalfant el cap a l’Alberto, primer amb el meu canvi de bitllet i fent-li anar a buscar-me ara a una hora, ara a una altra; ara a un aeroport, ara a un altre…

Ja ens vam trobar per fi a l'aeroport i a partir d'aquí, em va oferir tot el que tenia, la seva casa, la casa que m'havia aconseguit per a quedar-me, el seu cotxe per a anar dalt i baix, els seus genials amics que em van acollir perfectament i sobretot el seu temps. Ell treballava entresetmana, però solament sortir de treballar es venia per a dur-me a algun lloc i ens quedàvem fins al tard encara que treballés a l'endemà.

El mateix va passar amb l’Annette, que m'acollia i em passejava mentre podia quan l’Alberto estava treballant. Sempre intentant entre els dos que m'ho passés tan bé com fos possible i intentar fer el màxim de coses possibles.

Jo ja coneixia a l’Alberto d'haver estat amb ell per BC i sabia com era, però en cap moment vaig esperar tant tant d'aquest viatge, ni tantísima generositat per la seva banda i per part de l’Annette, a la qual tot just coneixia d'haver parlat abans una vegada amb ella d’un cop que va venir a visitar Boston (i ni tan sols s'en recordava de mi!!!La perdono vaaaaa…!) Encara que ja vaig intentar expressar-los la meva gratitud pel seu comportament quan estava allà, ho faig de nou públicament pel blog, perquè em van fer sentir com un més de les seves famílies i perquè m'ho vaig passar increïble, 100% gràcies a ells!! A veure si veniu A Barcelona aviat i us puc retornar el favor!!


L'Alberto i l'Annette després de fer una salsa on mullar els Doritos!!


Alberto y Annette han sido la base de mi viaje a Miami. Sin ellos mi viaje hubiera estado probablemente bien porque la ciudad es de puta madre, pero ni mucho menos hubiera estado cerca de lo que fue. Desde el primer momento le estuve calentando la cabeza a Alberto, primero con mi cambio de billete y haciéndole ir a buscarme ahora a una hora, ahora a otra; ahora a un aeropuerto, ahora a otro…

Ya nos encontramos por fin en el aeropuerto y a partir de ahí, me ofreció todo lo que tenía, su casa, la casa que me había conseguido para quedarme, su coche para ir arriba y abajo, sus geniales amigos que me acogieron perfectamente y sobretodo su tiempo. Él trabajaba entresemana, pero solo salir de trabajar se venía para llevarme a algún sitio y nos quedábamos hasta tarde aunque trabajase al día siguiente.

Lo mismo pasó con Annette, que me acogía y me paseaba mientras podía cuando Alberto estaba trabajando. Siempre intentando entre los dos que me lo pasara lo mejor posible e intentar hacer el máximo de cosas posibles.

Yo ya conocía a Alberto de haber estado con el por BC y sabía como era, pero en ningún momento esperé tanto tanto de este viaje, ni tantísima generosidad por su parte y por parte de Annette, a la que apenas conocía de haber hablado antes una vez con ella en una vez que vino a visitar Boston (y ni siquiera se acordaba de mí!!!La perdono vaaaaa…!) Aunque ya intenté expresarles mi gratitud por su comportamiento cuando estaba allí, lo hago de nuevo públicamente por el blog, porque me hicieron sentir como uno más de sus familias y porque me lo pasé increíble, 100% gracias a ellos!! A ver si venís a Barcelona pronto y os puedo devolver el favor!!


Viendo los fuegos artificiales

Foto 1: Alberto y Annette después de hacer una salsa donde mojar los Doritos!!

Miami: el 4 de Julio. Pasando el Día de la Independencia en Miami!

El mateix dia 4 de Juliol va ser el dia que vaig estar a casa de l'Annette per l'aniversari del seu pare. Encara sent família de cubans, la casa es veia adornada amb detalls americans en molts racons, suposo en part perquè la pàtria que els ha acollit la senten també com seva.

Aquell matí hi havia una desfilada per Key Biscayne, on viu l'Alberto i l'Annette pel dia de la Independència, que amablement em vaig perdre perquè òbviament havíem sortit de festa el dia d'abans. De tota manera vaig tenir l'oportunitat de veure un dels vehicles que sortien en la desfilada, ja que estava aparcat al pàrquing de l'Alberto. Vaja si era típic patriòtic aquest cotxe!!


Després de menjar del pastís d'aniversari, també molt típic americà, ens vam encaminar juntament amb tots els cubans cap a una de les platges de la zona on es mostraven els focs artificials tan famosos d'aquest dia. La veritat que la situació era immillorable, a la platjeta, de nit, en hamaques, caloreta, veient els focs artificials amb la música de fons i l'himne americà clar!! La veritat que a mi m'encanten els focs artificials, però personalment per a ser un 4 de Juliol van estar una mica fluixos. Haurien de fer-li un ull als de les festes de la Mercè a Barcelona i prendre apunts! En general em va fer il·lusió estar allà un dia tant assenyalat com aquest.

Tots els pastissos el dia de l'aniversari. No us perdeu les estovalles amb la bandera americana

El mismo día 4 de Julio fue el día que estuve en casa de Annette por el cumpleaños de su padre. Aún siendo familia de cubanos, la casa se veía adornada con detalles americanos en muchos rincones, supongo en parte porque la patria que les ha acogido la sienten también como suya.

Aquella mañana había un desfile por Key Biscayne, donde vive Alberto y Annette por el Día de la Independencia, que amablemente me perdí porque obviamente habíamos salido de fiesta el día de antes. De todas maneras tuve la oportunidad de ver uno de los vehículos que salían en el desfile, ya que estaba aparcado en el parking de Alberto. Vaya si era típico patriótico este coche!!

Annette con su primito (o sobrino?) en las hamacas viendo los fuegos artificiales con Alberto detrás

Después de comer de la tarta de cumpleaños, también muy típica americana, nos encaminamos junto con todos los cubanos hacia una de las playas de la zona donde se mostraban los fuegos artificiales tan famosos de este día. La verdad que la situación era inmejorable, en la playita, de noche, en hamacas, calorcito, viendo los fuegos artificiales con la musica de fondo y e himno americano claro!! La verdad que a mi me encantan los fuegos artificiales, pero personalmente para ser un 4 de Julio estuvieron un poco flojos. Tendrían que echarle un ojo a los de las fiestas de la Mercè en Barcelona y pillar apuntes! En general me hizo ilusión estar allí un día señalado como este.

Yo con los fuegos artificiales de fondo

lunes, octubre 22, 2007

Miami: loh cubanassooooh!

Miami s'hauria de dir la Petita Cuba. Allà tothom parla castellà, i vull dir tothom. És més facil trobar algú que no parli anglès que algú que no parli castellà. Et fa sentir com a casa. A més la major part d'aquesta comunitat són cubans o descendents de cubans exiliats de Cuba per motius polítics o a la recerca de treball i diners ‘al país de les oportunitats’.

Li dóna un aire molt molt amigable. Tots sabem com són “loh cubanoh mi emmano, con esa caaalma, y tu tranquilo brode, ya tu sabe!” Genial.

Vaig tenir la sort de poder assistir l'aniversari del pare de l'Annette, una bona amiga d'Alberto que és nascuda a Estats Units però tota la seva família és cubana. Estava la casa plena de cubans per tot arreu. Era com haver entrat a L'Havana per unes hores. M'ho vaig passar molt bé, va ser genial, i tota la seva família és molt hospitalària i molt amable. Li agraeixo molt haver-me donat aquesta oportunitat d'entrar a casa seva i a la seva família per unes hores i acollir-me tan bé.

Un dels tants cafés cubans que hi ha a Miami. Aquest concretament a Key Biscaine

És curiós com tota la gent jove que coneixes allí i a qui li preguntes d'on és, et diu orgullós/a “jo sóc cubà/na” .Els preguntes, “Ah! Ets nascut a cuba tu llavors??”“Ah no no, jo vaig néixer aquí a Miami!!” És increïble com senten la seva pàtria a pesar que la majoria, en la vida han posat un peu a Cuba i és que cadascún és del lloc d'on se sent, perquè el fet de nèixer a un territori o a un altre només és un fet circumstancial.

Pastís d'aniversari del pare de l'Anette


Miami se tendría que llamar la Pequeña Cuba. Allí todo el mundo habla castellano, y quiero decir todo el mundo. Es más facil encontrar alguien que no hable inglés que alguien que no hable castellano. Te hace sentir como en casa. Además la mayor parte de esta comunidad son cubanos o descendientes de cubanos exiliados de Cuba por motivos políticos o en busca de trabajo y dinero en el ‘país de las oportunidades’.

Le da un aire muy muy amigable. Todos sabemos como son “loh cubanoh mi emmano, con esa caaalma, y tu tranquilo brode, ya tu sabe!” Genial.

Tuve la suerte de poder asistir al cumpleaños del padre de Annette, una buena amiga de Alberto que es nacida en Estados Unidos pero toda su familia es cubana. Estaba la casa llena de cubanos por todos los sitios. Era como haber entrado en La Habana por unas horas. Me lo pasé muy bien, fue genial, y toda su familia es muy hospitalaria y muy amable. Le agradezco mucho haberme dado esa oportunidad de entrar en su casa y su familia por unas horas y acogerme tan bien.

La casa de l'Anette plena de cubans de dalt a baix

Es curioso como toda la gente joven que conoces allí y a quien le preguntas de donde es, te dice orgulloso/a “yo soy cubano/a”.
Les preguntas, “Ah! ¿¿Eres nacido en cuba tú entonces??”
“¡¡Ah no no, yo nací aquí en Miami!!”
Es increíble como sienten su patria a pesar de que la mayoría, en la vida han puesto un pie en Cuba y es que cada uno es del sitio de donde se siente, porqué el hecho de nacer en un territorio u otro solo es un hecho circunstancial.

Miami: Luxe i famosos / lujo y famosos

“Perquè tothom quan es fa famós, sobretot cantants i artistes se'n van a viure a Miami???” Em preguntava abans d'haver-hi anat. “Que hi ha allà que no hi hagi a casa?” Per fi ho he entès. Miami és un lloc fantàstic per a viure. Els seus carrers són tranquils i molt acollidors. Dóna gust passejar pels seus carrers amb els colors dels seus edificis, les seves platges, i sobretot el seu bon clima durant tot l'any. Això no es paga amb diners (bé, aparentment sí…)


L'illa on només es pot accedir en vaixell. A la vista apartaments de luxe, però també hi ha cases

Tots aquests factors han fet que durant anys, els famosos s'amuntonin a Miami com destinació estrella. La part no continental de Miami està formada per un arxipèlag d'illes, cadascuna més luxosa. Especialment les illes en les quals viuen les estrelles, illes artificials dissenyades per a construir aquestes immenses mansions. La majoria de les illes estan comunicades per ponts, però en concret hi ha una a la qual solament s'hi pot arribar en vaixell… cal ser friki. El fet és que em vaig anar a donar una passejadeta en un vaixell que ensenya totes les cases dels famosos i et van dient de qui és cadascuna… i és per a flipar. Mirar i no tocar!!

La casa de Julio Iglesias, pero es veu que no hi ve gaire perquè resideix a Santo Domingo

PD. Es ven un terreny sense construir a una de les illes i dona a l'aigua. Per qui estigui interessat, són 7 milions de dòlars.

La casa que apareix a la pel·lícula Scarface (Caracortada)

“¿¿¿Porque todo el mundo en cuanto se hace famoso, sobretodo cantantes y artistas se van a vivir a Miami???” Me preguntaba antes de haber ido. “¿Que hay allí que no haya en casa?” Por fin lo he entendido. Miami es un sitio fantástico para vivir. Sus calles son tranquilas y muy acogedoras. Da gusto pasear por sus calles con los colores de sus edificios, sus playas, y sobretodo su buen clima durante todo el año. Eso no se paga con dinero (bueno, aparentemente sí…)

La casa de Gloria Estefan

Todos estos factores han hecho que durante años, los famosos se amontonen en Miami como destino estrella. La parte no continental de Miami está formada por un archipiélago de islas, cada cual más lujosa. En especial las islas en las que viven las estrellas, islas artificiales diseñadas para construir esas inmensas mansiones. La mayoría de las islas están comunicadas por puentes, pero en concreto hay una a la que solo se puede ir en barco… hay que ser friki. El hecho es que me fui a dar un paseito en un barco que enseña todas las casas de los famosos y te van diciendo de quien es cada cual… y es para flipar. ¡¡Mirar y no tocar!!

La casa de Al Capone. La casa en primer plano era la de los guardaespaldas

PD. Se vende un terreno sin construir en una de las islas y da al agua. Para quien esté interesado, son 7 millones de dólares.

La casa de Paulina Rubio

jueves, octubre 04, 2007

Miami: la arquitectura

Els carrers de Miami Beach són definitivament diferents. Sona típic el toc característic dels carrers de Miami i el seu Art Deco, però mai imagines que és tot així. Sempre havia pensat que eren solament quatre edificis que quedaven d'aquest estil característic però en realitat l'estil del lloc és així.

Les llums de neó en un Blockbuster video

L' Art Deco es compon d'edificis baixos (màxim 4 pisos) amb formes arrodonides, colors pastís i moltes llums de neó. És preciós i sobretot resulta molt molt acollidor. Una cosa totalment diferent del que es pot trobar a la resta d'Amèrica i la veritat que alegra la vista. Esperem que ho conservin tal i com està.

Cases de colors

A part d'aquesta part, Miami també té un centre financer amb els seus corresponents gratacels, això que no falti mai en tota ciutat americana que es precii!

Hotel Royal Palm a Española Way

Las calles de Miami Beach son definitivamente diferentes. Suena típico el toque característico de las calles de Miami y su Art Deco, pero nunca imaginas que es todo así. Siempre pensé que eran solo cuatro edificios que quedaban de este estilo característico pero en realidad el estilo del lugar es así.

El Art Deco se compone de edificios bajos (máximo 4 pisos) con formas redondeadas, colores pastel y muchas luces de neón. Es precioso y sobretodo resulta muy muy acogedor. Algo totalmente diferente de lo que se puede encontrar en el resto de América y la verdad que alegra la vista. Esperemos que lo conserven tal y como está.

A parte de esta parte, Miami también tiene un centro financiero con sus correspondientes rascacielos, eso que no falte nunca en toda ciudad americana que se precie!

Miami: la playa

A mi la platja de Miami em va encantar, potser perquè era Miami i això comporta un glamour en si. Les platges són de sorra blanca que no crema al trepitjar per molt sol que faci amb grans extensions des de l'aigua al final i de costat a costat.


Els preciosos colors a l'aigua de Miami Beach

El que més em va sorprendre va ser que l'aigua estigués calenta, sí, sí. Si l'aigua del pacífic estava més gelada que un frigopié, la de l'Atlàntic, almenys aquí a Miami, semblava la de la banyera. Donava gust banyar-se la veritat. D’aquí que molta gent es pogués estar banyant sense cap problema mentre estava plovent, i és que estaves més a gust dintre de l'aigua que estava calenteta, que a fora!!

El volleyball per cada cantonada a la sorra de la platja

Dins de l'aigua metres i metres en els que es feia peu i aigües totalment cristal·lines amb un to turquesa que li donava aquest toc diferent que a mi m'agrada. Tot això ho combines amb els passejos al costat de la platja, les palmeres i les casetes de vigilants de colors i formes extravagants i realment et sents en un lloc especial.

Una de las casetes de vigilància, totes diferents

L'horitzó

A mi la playa de Miami me encantó, quizá porque era Miami y eso conlleva un glamour en sí. Las playas son de arena blanca que no quema al pisar por mucho sol que haga con grandes extensiones desde el agua al final y de lado a lado.



Lo que más me sorprendió fue que el agua estuviese caliente, sí, sí. Si el agua del pacífico estaba más helada que un frigopié, la del Atlántico, por lo menos ahí en Miami, parecía la de la bañera. Daba gusto bañarse la verdad. De ahí que mucha gente se pudiese estar bañando sin ningún problema mientras estaba lloviendo, y es que estabas más a gusto dentro del agua que estaba calentita, que fuera!!

Una caseta de socorrista con los típicos edificios de Miami al fondo

Dentro del agua metros y metros en los que se hacía pie y aguas totalmente cristalinas con un tono turquesa que le daba ese toque diferente que a mi me gusta. Todo esto lo combinas con los paseos al lado de la playa y las casetas de vigilantes de colores y formas extravagantes y realmente te sientes en un lugar especial.

Yo solo en la playa después de una lluvia al atardecer

Sentado un ratito en la arena solo observando y tranquilo...

Foto 1: Los preciosos colores del agua en Miami Beach

Foto 2: El volleyball en cada esquina en la arena de la playa de Miami

Foto 3: Una de les casetes de vigilància totes diferents

Foto 4: L'horitzó

viernes, septiembre 28, 2007

Miami: El clima

El clima de Miami es pot considerar estrany com jo vaig dir al principi, o es pot considerar totalment regular i previsible com em va corregir l'Alberto.

Només arribar, ens vam dirigir a Miami Beach i al cotxe li dic a l'Alberto, mira allà davant que estrany, sembla que està mullada la carretera… i de cop entrem en una cortina de pluja que també es podia definir com diluvi, que es podia separar per un pas, és a dir en un lloc no plou i dos passos més endavant si. De la mateixa forma que vam entrar en ella hi vam sortim de cop, sense avisar sense afluixar, simplement de cop i volta.

Així comença el dia claret amb algun núvol petit

Aquesta va ser la primera experiència amb el temporal. La resta de dies res era una sorpresa perquè era esperat, encara que si sorprenent. Durant els mesos d'estiu Miami té la seva temporada baixa perquè és temporada d'huracans. Això no significa tornados que es duen les cases, sinó pluges torrencials.

Després apareixen alguns núvols espessos a l'horitzó (vista des de l'apartament)

Al matí normalment fa sol i la gent va a la platja i al voltant de les 2 o les 3 es comença a posar negre, negríssim el cel i comença a ploure. Cada dia el mateix horari i el mateix funcionament. Molt molt curiós. De la mateixa manera que comença a ploure, també pot deixar de ploure i començar a sortir el sol ardent sense cap problema. Coses de Miami.

No he mirat a cap lloc el grau d'humitat de Miami, però us puc assegurar que és exageradament alt. Això significa, que si tens alguna cosa una mica humida d'haver anat a la platja o la tovallola d'haver-te dutxat, mai a la vida s'assecarà del tot, o almenys no si estàs uns 5 o 6 dies. Unit a això, molt curiós, just quan sortia de casa per a fer unes fotos a les vistes, perquè donava a un passadís a l'aire lliure, l'objectiu de la meva càmera s'empanyava automàticament solament de sortir a l'exterior, una passada.

I després al cap de l'estona et trobes això!!! Aquesta foto és real. Sembla que es faci de nit

Aquesta situació fa que sempre faci calor a l'ambient i que per tant encara que estigui plovent puguis trobar gent en la platja banyant-se... Miami baby.

PD. Els núvols de vegades per una altra banda, fan que puguis trobar vistes tan maques com aquestes.


Vistes des de l'apartament


El clima de Miami se puede considerar extraño como yo primero dije, o se puede considerar totalmente regular y previsible como corrigió Alberto.

Solamente llegar, dirigiéndonos a Miami Beach en el coche le digo a Alberto, mira allí delante que raro, parece que está mojada la carretera… y de golpe entramos en una cortina de lluvia que también se podía definir como diluvio que se podía separar por un paso, es decir en un sitio no llueve y dos pasos más adelante sí. De la misma forma que entramos en ella salimos de golpe, sin avisar sin aflojar, simplemente de repente.


Aquí realmente se hizo muy muy oscuro

Esa fue la primera experiencia con el temporal. El resto de días nada era una sorpresa porque era esperado, aunque sí sorprendente. Durante los meses de verano Miami tiene su temporada baja porque es temporada de huracanes. Esto no significa tornados que se llevan las casas, sino lluvias torrenciales.

Por la mañana normalmente hace sol y la gente va a la playa y alrededor de las 2 o las 3 se empieza a poner negro, negrísimo el cielo y empieza a llover. Cada día el mismo horario y el mismo funcionamiento. Muy muy curioso. De la misma manera que empieza a llover, también puede dejar de llover y empezar a salir el sol ardiente sin ningún problema. Cosas de Miami.

Este es el tipo de diluvio que había cada día en Miami

No he mirado en ningún sitio el grado de humedad de Miami, pero os puedo asegurar que es exageradamente alto. Esto significa, que si tienes algo húmedo de haber ido a la playa o la toalla de haberte duchado, nunca en a vida se va a secar del todo, o por lo menos no si estas unos 5 o 6 días. Unido a esto, muy curioso, justo cuando salía de casa para hacer unas fotos a las vistas, porque daba a un pasillo al aire libre, el objetivo de mi camara se empeñaba automáticamente solo de salir al exterior, una pasada.

Y esto me pillo a mi de sopetón por la calle! Subí me duché y en cuanto salí había un sol que ni en el Sahara

Esta situación hace que siempre haga calor en el ambiente y que por tanto aunque esté lloviendo puedas encontrar gente en la playa bañándose... Miami baby.

PD. Las núbes a veces por otro lado, hacen que puedas encontrar vistas tan bonitas como estas.

Vistas de downtown al atardecer

Foto 1: Así empieza el día clarito con alguna nube pequeña

Foto 2: Después aparecen algunas nubes espesas en el horizonte (vista desde el apartamento)

Foto 3: Y después al cabo del rato te encuentras esto!!! Esta foto es real. Parece que se haga de noche

Foto 4: Vistas desde el apartamento