martes, octubre 23, 2007

Miami: Alberto y Annette

L’Alberto i l’Annette han estat la base del meu viatge a Miami. Sense ells el meu viatge hagués estat probablement bé perquè la ciutat és de puta mare, però ni de bon tros hagués estat aprop del que va ser. Des del primer moment li vaig estar escalfant el cap a l’Alberto, primer amb el meu canvi de bitllet i fent-li anar a buscar-me ara a una hora, ara a una altra; ara a un aeroport, ara a un altre…

Ja ens vam trobar per fi a l'aeroport i a partir d'aquí, em va oferir tot el que tenia, la seva casa, la casa que m'havia aconseguit per a quedar-me, el seu cotxe per a anar dalt i baix, els seus genials amics que em van acollir perfectament i sobretot el seu temps. Ell treballava entresetmana, però solament sortir de treballar es venia per a dur-me a algun lloc i ens quedàvem fins al tard encara que treballés a l'endemà.

El mateix va passar amb l’Annette, que m'acollia i em passejava mentre podia quan l’Alberto estava treballant. Sempre intentant entre els dos que m'ho passés tan bé com fos possible i intentar fer el màxim de coses possibles.

Jo ja coneixia a l’Alberto d'haver estat amb ell per BC i sabia com era, però en cap moment vaig esperar tant tant d'aquest viatge, ni tantísima generositat per la seva banda i per part de l’Annette, a la qual tot just coneixia d'haver parlat abans una vegada amb ella d’un cop que va venir a visitar Boston (i ni tan sols s'en recordava de mi!!!La perdono vaaaaa…!) Encara que ja vaig intentar expressar-los la meva gratitud pel seu comportament quan estava allà, ho faig de nou públicament pel blog, perquè em van fer sentir com un més de les seves famílies i perquè m'ho vaig passar increïble, 100% gràcies a ells!! A veure si veniu A Barcelona aviat i us puc retornar el favor!!


L'Alberto i l'Annette després de fer una salsa on mullar els Doritos!!


Alberto y Annette han sido la base de mi viaje a Miami. Sin ellos mi viaje hubiera estado probablemente bien porque la ciudad es de puta madre, pero ni mucho menos hubiera estado cerca de lo que fue. Desde el primer momento le estuve calentando la cabeza a Alberto, primero con mi cambio de billete y haciéndole ir a buscarme ahora a una hora, ahora a otra; ahora a un aeropuerto, ahora a otro…

Ya nos encontramos por fin en el aeropuerto y a partir de ahí, me ofreció todo lo que tenía, su casa, la casa que me había conseguido para quedarme, su coche para ir arriba y abajo, sus geniales amigos que me acogieron perfectamente y sobretodo su tiempo. Él trabajaba entresemana, pero solo salir de trabajar se venía para llevarme a algún sitio y nos quedábamos hasta tarde aunque trabajase al día siguiente.

Lo mismo pasó con Annette, que me acogía y me paseaba mientras podía cuando Alberto estaba trabajando. Siempre intentando entre los dos que me lo pasara lo mejor posible e intentar hacer el máximo de cosas posibles.

Yo ya conocía a Alberto de haber estado con el por BC y sabía como era, pero en ningún momento esperé tanto tanto de este viaje, ni tantísima generosidad por su parte y por parte de Annette, a la que apenas conocía de haber hablado antes una vez con ella en una vez que vino a visitar Boston (y ni siquiera se acordaba de mí!!!La perdono vaaaaa…!) Aunque ya intenté expresarles mi gratitud por su comportamiento cuando estaba allí, lo hago de nuevo públicamente por el blog, porque me hicieron sentir como uno más de sus familias y porque me lo pasé increíble, 100% gracias a ellos!! A ver si venís a Barcelona pronto y os puedo devolver el favor!!


Viendo los fuegos artificiales

Foto 1: Alberto y Annette después de hacer una salsa donde mojar los Doritos!!

No hay comentarios: