lunes, octubre 22, 2007

Miami: loh cubanassooooh!

Miami s'hauria de dir la Petita Cuba. Allà tothom parla castellà, i vull dir tothom. És més facil trobar algú que no parli anglès que algú que no parli castellà. Et fa sentir com a casa. A més la major part d'aquesta comunitat són cubans o descendents de cubans exiliats de Cuba per motius polítics o a la recerca de treball i diners ‘al país de les oportunitats’.

Li dóna un aire molt molt amigable. Tots sabem com són “loh cubanoh mi emmano, con esa caaalma, y tu tranquilo brode, ya tu sabe!” Genial.

Vaig tenir la sort de poder assistir l'aniversari del pare de l'Annette, una bona amiga d'Alberto que és nascuda a Estats Units però tota la seva família és cubana. Estava la casa plena de cubans per tot arreu. Era com haver entrat a L'Havana per unes hores. M'ho vaig passar molt bé, va ser genial, i tota la seva família és molt hospitalària i molt amable. Li agraeixo molt haver-me donat aquesta oportunitat d'entrar a casa seva i a la seva família per unes hores i acollir-me tan bé.

Un dels tants cafés cubans que hi ha a Miami. Aquest concretament a Key Biscaine

És curiós com tota la gent jove que coneixes allí i a qui li preguntes d'on és, et diu orgullós/a “jo sóc cubà/na” .Els preguntes, “Ah! Ets nascut a cuba tu llavors??”“Ah no no, jo vaig néixer aquí a Miami!!” És increïble com senten la seva pàtria a pesar que la majoria, en la vida han posat un peu a Cuba i és que cadascún és del lloc d'on se sent, perquè el fet de nèixer a un territori o a un altre només és un fet circumstancial.

Pastís d'aniversari del pare de l'Anette


Miami se tendría que llamar la Pequeña Cuba. Allí todo el mundo habla castellano, y quiero decir todo el mundo. Es más facil encontrar alguien que no hable inglés que alguien que no hable castellano. Te hace sentir como en casa. Además la mayor parte de esta comunidad son cubanos o descendientes de cubanos exiliados de Cuba por motivos políticos o en busca de trabajo y dinero en el ‘país de las oportunidades’.

Le da un aire muy muy amigable. Todos sabemos como son “loh cubanoh mi emmano, con esa caaalma, y tu tranquilo brode, ya tu sabe!” Genial.

Tuve la suerte de poder asistir al cumpleaños del padre de Annette, una buena amiga de Alberto que es nacida en Estados Unidos pero toda su familia es cubana. Estaba la casa llena de cubanos por todos los sitios. Era como haber entrado en La Habana por unas horas. Me lo pasé muy bien, fue genial, y toda su familia es muy hospitalaria y muy amable. Le agradezco mucho haberme dado esa oportunidad de entrar en su casa y su familia por unas horas y acogerme tan bien.

La casa de l'Anette plena de cubans de dalt a baix

Es curioso como toda la gente joven que conoces allí y a quien le preguntas de donde es, te dice orgulloso/a “yo soy cubano/a”.
Les preguntas, “Ah! ¿¿Eres nacido en cuba tú entonces??”
“¡¡Ah no no, yo nací aquí en Miami!!”
Es increíble como sienten su patria a pesar de que la mayoría, en la vida han puesto un pie en Cuba y es que cada uno es del sitio de donde se siente, porqué el hecho de nacer en un territorio u otro solo es un hecho circunstancial.

No hay comentarios: