martes, junio 05, 2007

Hacia New Orleans

A les 2 hores d'arribar a casa de la festa de Gipsy's (l'última que apareix en el video) tocava comiat fugaç perquè venia un taxi a les 4 del matí a buscar-nos per a dur-nos a l'aeroport, i és que Davide, Beto i jo ens en anàvem a Nova Orleans. El comiat va ser molt trist, perquè encara que havia de tornar a Braemore, ja anava a estar gairebé buida, i tothom s'anava a anar mentre estàvem de viatge. Per a acabar d'adobar-ho, era de nit, plovia i no havia hagut temps d'asseure'ns tots junts a parlar una estona abans de dir adéu entre maletes i presses. Tots evitàvem pensar un mica en el comiat i quan va arribar el moment va arribar massa de cop.

Quan vam arribar a New Orleans la temperatura era una altra cosa. Brillava el sol de forma impressionant i feia molta calor, cosa que ja havia oblidat! Al principi abans d'arribar a l'hotel, situat en ple centre històric (French Quarter), vam veure que bastantes zones pel camí seguíen derruïdes per l'huracà Katrina de fa dos anys, però encara que es veia pobresa tampoc semblava exagerat.

Vam deixar les coses a l'hotel (Crowne Plaza seguint la nostra línia) i ens vam anar a donar un passeig per la riba del Mississippi (lletrejat en anglès: em-ai-és-és-ai-és-és-ai-pi-pi-ai) i vam veure els primers vaixells de vapor que donaven la volta per aquí. D'aquí al cor històric de Nova Orleans. Quina meravella de lloc. El French Quarter, la zona més famosa i que surt a les pel·lícules, va quedar intacte després de les inundacions per estar situat per sobre del nivell del mar i gràcies a Déu. És una ciutat plena de color i de música per tots els racons, el sol brillava i el jazz sortia de qualsevol cantó. Un dels carrers principals, el carrer Bourbon, ple de cabarets, bars i botigues estava tancada al tràfic la major part del dia i els altres carrers tampoc en tenien molt. No em cansaré de dir el bonic de l'arquitectura de la ciutat amb les seves balconades i columnes de ferro forjat que li donen aquest toc tan característic i diferent a la resta de ciutats nord-americanes, les bandes tocant a qualsevol part pels carrers i el colorit de les seves botigues i carrers.

Un dels carrers de Nova Orleans

Vam presenciar un casament que va desencadenar en una de les seves famoses desfilades rondaires amb banda de jazz al capdavant. Un espectacle. Just davant de l'hotel, altra banda de jazz tocava perquè la gent els tirés diners, gens comú la quantitat d'instruments que tenien i el bé que tocaven!! A l'estona, a sopar a Bubba Gump New Orleans que és l'original i després a donar un passeig per l'abarrotat carrer Bourbon on es pot beure al mig del carrer! Aquesta ciutat és totalment diferent a la resta d'EEUU.

Una de les bandes tocant davant de la Catedral de St. Louis




A las 2 horas de llegar a casa de la fiesta de Gipsy's (la última que aparece en el video) tocaba despedida fugaz porque venia un taxi a las 4 de la mañana a buscarnos para llevarnos al aeropuerto, y es que Davide, Beto y yo nos ibamos a Nueva Orleans. La despedida fue muy triste, porqué aunque tenía que volver a Braemore, ya iba a estar casi vacía, y todo el mundo se iba a ir mientras estábamos de viaje. Para acabar de remachar, era de noche, llovía y no había habido tiempo de sentarnos todos juntos a hablar un rato antes de decir adiós entre maletas y prisas. Todos evitábamos pensar un poco en la despedida y cuando llegó el momento llegó demasiado de golpe.

Cuando llegamos a New Orleans la temperatura era otra cosa. Brillaba el sol de forma impresionante y hacía mucho calor, cosa que ya había olvidado! Al principio antes de llegar al hotel, situado en pleno centro histórico (French Quarter), vimos que bastantes zonas por el camino seguín derruidas por el huracán Katrina de hace dos años pero aunque se veía pobreza tampoco parecía exagerado.

Dejamos las cosas en el hotel (Crowne Plaza siguiendo nuestra línea) y nos fuimos a dar un paseillo por la orilla del Mississippi (deletreado en inglés: em-ai-es-es-ai-es-es-ai-pi-pi-ai) y vimos los primeros barcos de vapor que daban la vuelta por ahí. De ahí al corazón histórico de Nueva Orleans. Que maravilla de sitio. El French Quarter, la zona más famosa y que sale en las películas quedó intacto después de las inundaciones por estar situado por encima del nivel del mar y gracias a Dios. Es una ciudad llena de color y de música por todos los rincones, el sol brillaba y el jazz salía de cualquier esquina. Una de las calles principales, la calle Bourbon, llena de cabarets, bares y tiendas permanecía cerrada al tráfico la mayor parte del día y las demás calles tampoco tenían mucho. No me cansaré de decir lo bonito de la arquitectura de la ciudad con sus balcones y columnas de hierro forjado que le dan ese toque tan característico y diferente al resto de ciudades estadounidenses, las bandas tocando en cualquier parte por las calles y el colorido de sus tiendas y calles.

Presenciamos una boda que desencadenó en uno de sus famosos desfiles callejeros con banda de jazz a la cabeza. Un espectáculo. Justo delante del hotel, otra banda de jazz tocaba para que la gente les echara dinero, nada común la cantidad de instrumentos que tenían y lo bien que tocaban!! Al rato, a cenar a Bubba Gump New Orleans que es el original y luego a dar un paseillo por la abarrotada calle Bourbon, donde se puede beber en medio de la calle! Está ciudad es totalmente diferente al resto de EEUU.


Señal en las calles para que nadie se cohiba!

Foto 1: Una de las calles de Nueva Orleans

Foto 2: Una de las bandas tocando delante de la Catedral de St. Louis

1 comentario:

JULEN BAZTARRICA dijo...

Joder, esa despedida nunca se me va a olvidar...y sí, fue demasiado repentina...