La partida

El dia de partida no va donar temps més que de baixar a inflar-nos amb un esmorçar típic americà fins a més amunt de calories i acabar de fer les maletes. La meitat de les maletes eren meves, i és que quan estas vivint en un lloc, d'alguna manera acumules una quantitat de coses que no és normal!! Els pobres van haver de carregar de valent amb tots els meus trastos.

El meu germà començant un esmorçar ben ple de calories!

Ens en vam anar tots junts a l'aeroport perquè el meu vol sortia a les 4.30 cap a San Diego i el seu a les 5:30 a Barcelona. Després de fer tota la cua tement dur sobrecàrrega i haver de pagar una dinerada de més, la noia que vam trobar a facturació era sud-americana i vam poder parlar castellà amb ella i li vam caure bé i ens les va deixar passar totes. Quina sort!! Després d'acomiadar-me de la meva família per segona vegada (la primera quan me'n vaig anar a facturar la meva maleta i vaig creure que em duria més temps), ja me'n vaig anar a passar el control de seguretat, però encara me'ls vaig trobar una vegada més dintre dels passadissos, que estaven comunicats. Va ser molt graciós. Aquest sí que ja va ser l'últim comiat fins a tornar a Barcelona el 16 de JULIOL (per als quals no saben quin dia torno Angie!).

Com resum del viatge, dir que el meu pare ens va tenir esgotats tot el temps, però que van poder veure tot allò important de Nova York i res es va quedar en el tinter. Estic molt content que hagin pogut venir tots i haver pogut gaudir i compartir Nova York amb ells, que és un trocet molt important de la meva experiència per EEUU, i és que en total, en tot aquest temps, he estat una mica més d'un mes allà!! Aquesta no és una oportunitat que se li presenti a tothom i estic molt content d'haver pogut fer-ho.

La Mary i els seus nens

El día de partida no dio tiempo más que de bajar a hincharnos con un desayuno típico americano hasta arriba de calorías y acabar de hacer las maletas. La mitad de las maletas eran mías, y es que cuando estas viviendo en un sitio, de alguna manera acumulas una cantidad de cosas que no es normal!! Los pobres tuvieron que cargar de lo lindo con todos mis trastos.

Todas las maletas en la recepción del hotel antes de partir

Nos fuimos todos juntos al aeropuerto porque mi vuelo salía a las 4.30 hacia San Diego y el suyo a las 5:30 a Barcelona. Después de hacer toda la cola temiendo llevar sobrepeso y tener que pagar un dineral de más, la chica que encontramos en facturación era sudamericana y pudimos hablar castellano con ella y le caímos bien y nos las dejó pasar todas. Que suerte!! Después de despedirme de mis familia por segunda vez (la primera cuando me fui a facturar mi maleta y creí que me iba a llevar más tiempo), ya me fui a pasar el control de seguridad, pero aún me los encontré una vez más dentro de los pasillos, que estaban comunicados. Fue muy gracioso. Esa sí que ya fue la última despedida hasta volver a Barcelona el 16 de JULIO (para los que no saben el día que vuelvo Angie!).

Como resumen del viaje, decir que mi padre nos tuvo agotados todo el tiempo, pero que pudieron ver todo lo importante de Nueva York y nada se quedó en el tintero. Estoy muy contento que hayan podido venir todos y haber podido disfrutar y compartir Nueva York con ellos, que es un pedacito muy importante de mi experiencia por EEUU, y es que en total, en todo este tiempo, he estado un poco más de un mes allí!! Esa no es una oportunidad que se brinde a todo el mundo y estoy muy contento de haber podido hacerlo.

Foto 1: Mi hermano empezando un desayuno bien lleno de calorías

Foto 2: La Mary y sus nenes