domingo, julio 20, 2008

Dos últims dies a Boston / Dos últimos días en Boston

Els meus dos últims dies als Estats Units, com no podia ser d'una altra manera, havien d'acabar a Boston, on tot va començar. Aquesta vegada deixant-me de luxes, quedant-me a un hostal al centre de Boston, lluny d'on jo vaig passar la majoria del temps, als voltants de Boston College. Vaig aprofitar per a visitar algun que altre lloc que encara no havia visitat i per a passar per última vegada i acomiadar-me d'aquells que ja havia visitat tantes vegades.

Prudential Building i altres al centre de Boston

Vaig tornar, com no, a BC de visita, per a acomiadar-me jo sol de la destinació principal del viatge. Tot seguia igual, encara que no hi havia ni un ànima. En realitat, tot era diferent per aquesta mateixa raó. Era trist visitar-ho per última vegada, però alhora no ho era tant ja que no tenia ja amics allà, ni anava a passar el dolor d'un comiat, ni deixava a ningú enrere marxant, almenys en aquell moment.

El BC que jo he conegut durant tot aquest temps ha estat la gent que amb la qual he compartit tants bons moments. Un BC buit no significa més que records de moments passats amb algú a algun racó. Llençats a la gespa amb el Julen i la Jess, prenent unes pastes amb el Beto davant de la classe de Craft trobant-nos amb l’Álvaro, camí de classe de HR amb l’Echeba i el Juan, o parlant pels descosits a classe de Computers amb el Fer, el Fran i la majoria dels anteriors. Menjant a la cafeteria de Lower i fent al migdia amb el Beto els deures per a aquella mateixa tarda, corrents a classe i sempre arribant tard. Un dia la professora de broma ens va dir que la classe no començava a l’hora espanyola per a nosaltres jeje. Els milers d'anècdotes que ara mateix se m'escapen però que es van recordant per moments i et fan deixar anar aquest somriure de ximple, i és que tot aquest temps a BC és un temps per a recordar amb un gran somriure.

Un buit però preciós campus de BC


Mis dos últimos días en Estados Unidos, como no podía ser de otra manera, tenían que acabar en Boston, donde todo empezó. Esta vez dejándome de lujos, estando en un hostal en el centro de Boston, lejos de donde yo pasé la mayoría del tiempo, en los alrededores de Boston College. Aproveché para visitar algún que otro lugar que aún no había visitado y para pasar por última vez y despedirme de aquellos que ya había visitado tantas veces.

Volví, como no, a BC de visita, para despedirme yo solo del destino principal del viaje. Todo seguía igual, aunque no había ni un alma. En realidad, todo era diferente por esa misma razón. Era triste visitarlo por última vez, pero a la vez no lo era tanto ya que no tenía ya amigos allí, ni iba a pasar el dolor de una despedida, ni dejaba a nadie atrás marchándome, por lo menos en aquel momento.

Boston College

El BC que yo he conocido durante todo este tiempo ha sido la gente que con la que he compartido tantos buenos momentos. Un BC vacío no significa nada más que recuerdos de momentos pasados con alguien en algún rincón. Tirados en el césped con Julen y Jess, tomándonos unas pastas con Beto delante de la clase de Craft encontrándonos con Álvaro, camino de clase de HR con Echeba y Juan, o hablando por los codos en clase Computers con Fer, Fran y la mayoría de los anteriores. Comiendo en la cafetería de Lower y haciendo a mediodía con Beto los deberes para aquella misma tarde corriendo a clase y siempre llegando tarde. Un día la profesora en broma nos dijo que la clase no empezaba a hora española para nosotros jeje. Las miles de anécdotas que ahora mismo se me escapan pero que se van recordando por momentos y te hacen soltar esa tonta sonrisa, y es que todo este tiempo en BC es un tiempo para recordar con una gran sonrisa.

Foto 1: Prudential Building y otros en el centro de Boston

Foto 2: Un vacío pero precioso campus de BC

3 comentarios:

Lina dijo...

Hola! Buscant informació sobre Boston he trobat el teu blog... La veritat es que m'ha agradat moolt, així que... Felicitats per la teva forma d'escriure! ;)
Saluts dsd Bcn

Albertinho dijo...

Hey!!!
Moltíssimes gràcies!! Després de 3 anys que hi vaig estar encara em fa molta il·lusió quan algú veu el blog i em deixa algun comentari! Per qualsevol cosa que necessitis de Boston no dubtis en fer-m'ho saber. Estaré encantat d'ajudar!
Salutacions també des de BCN! ;)

Lina dijo...

Enserio no et faria res explicar-me alguna coseta d'allà?? Per que no és un projecte a curt termini, però em crida molt!
Mmm...No tens pinta de sociopata... Si et deixo el meu mail i et faig algunes preguntetes??? :D
No,enserio... no em vull fer pesada i entenc que contestar a una desconeguda pot fer pal... La veritat es que mai havia cntactat amb algu via blog i això es raro..! xD

Mira aquí tens... lina_garcia_boy@hotmail.com

Ptns dsd l'Eixample! Jajaja!