El pantà - El pantano
Per començar, els 45 euros no venien amb sorpresa com tota la resta que et pots trobar. Ni taxes, ni propines, ni res de res. Bon començament. Ens venien a buscar a l'hotel en una furgoneta i ens duien de tornada dintre del preu i abans de dirigir-nos al pantà (que estava a uns 45 minuts) ens van donar un volt per les zones més afectades del Katrina, i que de fet, després de dos anys, segueixen afectadíssimes. Sortint del French Quarter, que és la zona més turística, un s'adóna del que en realitat es cou. Si no hagués estat per aquest mini tour, ni ho haguessim vist, i haguessim pensat que tot anava de meravella a Nova Orleans. D'altra manera que no sigui amb un tour guiat, és impossible anar, perquè la pobresa que les inundacions va comportar ha situat a Nova Orleans com la ciutat amb més delinqüència d'Estats Units. Perquè us feu una idea, el creixement de la delinqüència ha baixat de 2006 a 2007 (i dic el creixement, no la delinqüència en si) i se situa ara en un creixement del 130% anual... De 2005 a 2006 se situava sobre el 170%. En resum, molta molta pobresa i veïnats sencers destruïts. En aquest mini tour vam poder també veure la gran cúpula (The Dome) que tant va aparèixer als telediaris que va albergar als refugiats de l'huracà. Curiosament el govern dels Estats Units no sembla estar posant cap remei al problema, i són les organitzacions no governamentals les que estan intentant treure a flotació a Nova Orleans (mai millor dita). Com exemple, en la zona més afectada, l'oficina de correus va reobrir fa tan sols un més i fins a llavors la gent havia d'anar a buscar el seu correu al centre. Tampoc hi ha cap botiga de cap tipus, i vull dir CAP. És un peix que es mossega la cua.
' The Dome'
Arribats al pantà, em va sorprendre gratament que el tema no estava gens massificat, si no que tot es resumia en una caseta de souvenirs i l'entrada al pantà amb unes quantes llanxes com a la foto. Una vegada pujats a la llanxa i estant tots asseguts de cara a l'exterior va començar el tour. Va durar ni més ni menys que 2 hores!!! Als 5 minuts de començar, ja vam veure al nostre primer cocodril. De fet, caimà, i va resultar ser, segons el guia un dels més grans que viuen per allí. Estaven molt mooooolt aprop, us ho asseguro i el tio no deixava de dir que no treiessim els braços perquè podien saltar com 2 metres i arrencar-nos-els d'arrel. Aquests comentaris van ser un gran alleugeriment quan al caimanet li va donar per parar-se exactament davant del Beto i de mi, mirant-nos fixament sense immutar-se. La veritat que els duiem per corbata perquè us asseguro que estava mooooolt molt aprop.
Com diu el senyal 'romandre asseguts' era la millor opció davant la proximitat de l' "alligator"
La resta del tour vam seguir veient més caimans, serps, ocells exòtics i uns paisatges fantàstics. A una altra part vam sortir a riu obert i la llanxa va arribar la seva màxima velocitat mentre vèiem cabanyes (i també enormes mansions) a les ribes, de gent que va allí a passar el cap de setmana, i d'alguns altres que solien anar abans que el Katrina les destruís.
Bonics ulls d'angelet...
Venia de gust visitar paisatges naturals a Estats Units, i canviar el xip de les grans ciutats d'interminables gratacels (que tenen també un gran encant no se'm malinterpreti). Si algú pretén anar a Nova Orleans, que no s'ho perdi perquè val molt molt la pena.
Casas que en su día estuvieron totalmente cubiertas por el agua
El tamaño del amigo invita a sacar las manos
Estos comentarios fueron un gran alivio cuando al caimancito le dio por pararse exactamente delante de Beto y de mi, mirando fijamente sin inmutarse. La verdad que los teníamos por corbata porque os aseguro que estaba muuuy muy cerca.
Orilla donde empezaba el tour y las lanchas donde íbamos
El resto del tour seguimos viendo más caimanes, serpientes, pájaros exóticos y unos paisajes fantásticos. Otra parte salimos a rio abierto y la lancha alcanzó su máxima velocidad mientras veiamos cabañas (y también enormes mansiones) a las orillas, de gente que va allí a pasar el fin de semana, y de algunos otros que solían ir antes de que el Katrina las destruyera.
Cabañas destruídas a orillas del río
Apetecía visitar paisajes naturales en Estados Unidos, y cambiar el chip de las grandes ciudades de interminables rascacielos (que tienen también un gran encanto no se me malinterprete). Si alguien pretende ir a Nueva Orleans, que no se lo pierda porque vale mucho mucho la pena.
Foto 2: Como dice la señal 'permanecer sentados' era la mejor opción ante la proximidad del "alligator"
Foto 3: Bonitos ojos de angelito
Foto 4: Parajes del pantano
3 comentarios:
Ahora sí, después de ver las fotos me lo creo...jeje! Pues sí que estaba cerca el amigo!!!
Comentando desde downtown
Que pena tanta destruccion tu, la verdad es q debe impresionar ver la cara y a cruz de la civilizacion esta...el cocodrilo mola jajaja....alli ponia yo a iturralde gonzales o al calderon ese....a ver q pasaba jajaja...
Un abrazo...
Mis amigos te quieren en donosti ya! Con el vídeo de skydiving la han flipado! ;)
Sigue disfrutando, pero no te nos deshidrates (me lo imagino por los comentarios de jess en el wall) por el gran canyon (impresionante, no?)
Forrate en Vegas y me avisas que voy para allí!
mil abrazos socio
Publicar un comentario