Death Valley

En el nostre camí a Santa Bàrbara, vam trigar una mica més de l'esperat perquè al Carlos li feia il·lusió anar a Death Valley (La Vall de la Mort) i va ser una bona idea perquè el lloc estava molt bé.

De camí, una d'aquelles pizzeries típiques en mig del desert...

La història de perquè li diuen així no la se segur, però sens dubte tindrà a veure amb les temperatures a que s'arriben, perquè aquí no hi ha ésser viu que sobrevisqui. Al sol no s'hi podia estar però a l'ombra, estàvem a 46 graus. Insuportable!!

Una de les parts de Death Valley. Foto i al cotxe a posar l'aire però ja!!!

Ens vam trobar pel camí un parell de tornadillos d'aquests petits que es formen i aixequen una columna de pols, molt curiós. Els paisatges aquesta vegada totalment desèrtics, amb trossos de sorres blanques tipus sahara i tot!!

Petit tornado que va creuar la carretera davant nostre

A l'ombra!! Bullia la pell...

En nuestro camino a Santa Bárbara, tardamos un poco más de lo esperado porque a Carlos le hacía ilusión ir a Death Valley (El Valle de la Muerte) y fue una buena idea porque el sitio estaba muy bien.

Una de aquellas carreteras eternas de los desiertos de USA

La historia de porque le llaman así no la se seguro, pero sin duda tendrá que ver con las temperaturas que se alcanzan, porque ahí no hay ser vivo que sobreviva. Al sol no se podia estar pero a la sombra, estábamos a 46 grados. Insoportable!!

Cartel a la entrada al parque nacional de Death Valley

Nos encontramos por el camino un par de tornadillos de estos pequeños que se forman y levantan una columna de polvo, muy curioso. Los paisajes esta vez totalmente desérticos, con trozos de arenas blancas tipo sahara incluso!!

Auténtico desierto!

Foto 1: De camino, una de aquellas pizzerías típicas en medio del desierto...

Foto 2: Una de las partes de Death Valley. Foto y al coche a poner el aire pero ya!!!

Foto 3: Pequeño tornado que se curzo en la carretera delante nuestro

Foto 4: A la sombra. Hervía la piel!!