domingo, julio 01, 2007

Camí / Camino al Grand Canyon

A l'endemà, una vegada recuperat de les emocions de ‘Beatles Love’, ja em vaig dirigir a buscar un cotxe de lloguer a l'aeroport i marxar al Gran Cañón del Colorado. Al principi tenia la idea d'anar menys temps, però al final vaig decidir anar 3 dies (2 i mig entre que vas i tornes) pel meu compte, perquè tots els viatges organitzats eren d'anar i tornar el mateix dia i després de buscar molt vaig decidir montar-m’ho jo sol. És el millor al meu parer, ja que els organitzats et cobren la vida i al final no fas res especial. També vaig anar sense hotel preparat perquè tot el que trobava era o dintre del parc natural del Grand Canyon que era super car, o a Flagstaff o Williams que són ciutats a unes 50 milles (80 quilòmetres?) i no tenia ganes d'estar pujant i baixant tots els dies.

Hoover Dam. Els pivots petits de la part d'adalt de la presa són miradors on cap molta gent, perquè us feu una idea del gran que és


Durant el camí vaig poder veure els mes curiosos paratges, amb diversos canvis de paisatges durant les 5 hores de camí. També vaig trobar poc després de sortir de Las Vegas, la Hoover Dam, que a part de ser la presa més gran d'Amèrica, serveix com un dels escenaris de la pel·lícula Superman, quan comença a trencar-se i ell va allí a unir les esquerdes, no se si ho recordareu.


A part vaig tenir l'oportunitat de conduir per aquestes famoses interminables carreteres americanes enmig del desert amb res al voltant més que de tant en quant un bar enmig del desert que sorprenia moltíssim. El més gratificant és arribar a veure tan bonics i diferents paisatges al llarg de tot el camí. Va valer la pena anar amb cotxe.


Al día siguiente, una vez recuperado de las emociones de ‘Beatles Love’, ya me dirigí a buscar un coche de alquiler al aeropuerto y marcharme al Gran Cañón del Colorado. Al principio tenía la idea de ir menos tiempo, pero al final decidí ir 3 dias (2 y medio entre ir y volver) por mi cuenta, porque todos los viajes organizados eran de ir y volver el mismo día y después de buscar mucho decidí ir por mi cuenta.


Es lo mejor a mi parecer, ya que los organizados te cobran la vida y al final no haces nada especial. También fui sin hotel preparado porque todo lo que encontraba era o dentro del parque natural del Grand Canyon que era super caro, o en Flagstaff o Williams que son ciudades a unas 50 millas (80 kilometros?) y no tenía ganas de estar subiendo y bajando todos los días.


Durante el camino pude ver los mas curiosos parajes, con diversos cambios de paisajes durante las 5 horas de camino. También encontré al poco de salir de las Vegas, la Hoover Dam, que aparte de ser la presa más grande de América, sirve como uno de los escenarios de la película Superman, cuando empieza a romperse y él va allí a unir las grietas.

A parte tuve la oportunidad de conducir por esas famosas interminables carreteras americanas en medio del desierto con nada alrededor más que de tanto en cuanto un bar en medio del desierto que sorprendía muchísimo. Lo más gratificante es llegar a ver tan bonitos y diferentes paisajes a lo largo de todo el camino. Valió la pena ir en coche.

1 comentario:

JULEN BAZTARRICA dijo...

Se nota que te jugaste la vida sacando fotos conduciendo para complacer a tus ávidos lectores e! jeje!

keep enjoying it!